L’emissió d’euros andorrans que havia de ser un esdeveniment internacional per culminar l’acord monetari entre el Govern i la UE ha acabat en fiasco europeu.
L’Associació de Col·leccionistes de Monedes i Professionals Indignats amb Andorra denuncia l’especulació generada arran de la pèssima gestió del Govern en la distribució dels euros i amenaça de procurar que no en puguem fer més.
Una de les causes ha estat l’hermetisme amb què el Govern de Martí ho ha gestionat. En comptes d’informar, atendre i actuar han preferit amagar el cap sota l’ala de la gallina dels euros d’or, ara morta.
Anem a pams. El primer dia d’emissió vaig reservar i pagar amb targeta el meu lot per Internet; en anar-lo a buscar a Tràmits em van dir que les dades dels primers compradors s’havien esvaït i que havia de portar el paper del banc. Primer fiasco.
Després el Govern va suspendre la compra de lots per Internet, palesant que no dominava la situació, per allò de les nombroses suplantacions d’identitat. Segon fiasco.
Veí que sóc d’una de les tres filatèlies autoritzades a l’inici a comercialitzar euros, vaig conviure amb llargues cues de gent a sou dels col·leccionistes estrangers que sortiren de Govern amb cara de babaus el dia que s’hi van presentar, puntualment, per recollir els seus lots. Només van rebre un lot de consolació. Treien foc pels queixals per haver confiat en la paraula del Govern, i per no rebre cap explicació. Tercer fiasco.
A més, en una demostració de celeritat administrativa, al cap de poc de sortir els euros es van autoritzar tres filatèlies més. Comerços de posar i treure, que ni devien tindre l’extintor obligatori per als autònoms. És aquí on sospito que més d’un privilegiat es va fer uns ous d’or en poc temps. Quart fiasco.
Però en aquesta xarlotada no hi podia faltar un Don Tancredo, interpretat pel Servei d’Emissions-Andorra Mint. Gaudint de contactes internacionals, s’havia d’encarregar de la distribució entre els professionals forans. Amb posat impertèrrit ni va obrir la porta quan els col·leccionistes van picar al timbre per obtenir informació. Igual amb el ministre Cinca. Cinquè fiasco.
Així les coses, seguim amb la cantarella del “ja hi haurà temps per a tot” del senyor Martí, a qui no voldria molestar per discrepar. Però es què a SDP escoltem moltes persones que volen viure avui, no pas demà.
