El producte interior brut va créixer l’any passat un 2,2%, segons les dades fetes públiques ahir pel cap de Govern en la tradicional visita estiuenca a la casa de colònies d’AINA, on va aprofitar per treure pit tot repassant la bona evolució dels principals indicadors econòmics.

Ara bé, i mentre els ciutadans esperen que la bona marxa de les xifres macroeconòmiques es traslladi també al seu dia a dia, el líder de l’executiu es va mostrar prudent i va preveure per a l’any vinent un creixement únicament de l’1,5%.

No hi ha dubte que darrere aquesta prudència encara hi ha el desconeixement de l’impacte total que comportarà finalment el cas de Banca Privada d’Andorra, tot i que si la previsió s’acaba convertint en realitat ens trobaríem davant un alentiment del creixement quan tot just es comença a créixer, fet que han viscut i viuen també alguns països del nostre entorn.

És a dir, que malgrat els esforços lògics d’alguns per mirar d’endolcir la realitat, la sortida d’una crisi econòmica ja de per si prou llarga en el temps seria encara més lenta del que seria desitjable.

Sigui com sigui, i encara que sovint convindria ser prudent també a l’hora de fer determinades manifestacions, és evident que, per petit que sigui, sempre és millor un creixement de l’economia que no pas un retrocés.