Mentre el sol pica de valent i comencen a aparèixer les primeres nuvolades descarregant els primers ruixats de tarda, hi ha un núvol estàtic que fa dies que envolta l’edifici administratiu de Govern.

El Govern viu en un núvol, envoltat de grandiloqüències, ajudat pels seus mitjans afins, repetint una vegada i una altra “Andorra va bé”, a semblança del que deia un antic mandatari del país veí del sud.

Les obertures de nous negocis fruit de la inversió estrangera, l’augment del nombre d’assalariats, l’augment de les prestacions en ajuts socials, les importacions es mantenen…; les xifres ho aguanten tot, si se saben interpretar en el sentit que un vol.

Fins i tot en la sessió del Consell General del dijous 16 de juliol, en què debatíem l’aprovació de les modificacions de les tres lleis seguint les recomanacions del Moneyval per intentar superar definitivament la quarta avaluació, la portaveu del grup parlamentari de DA, metafòricament, buscava la imatge d’un ball per defensar els seus posicionaments. Es tracta de treure ferro a la qüestió, com si fóssim al País d’Alícia i les Mil Meravelles.

Però la realitat és tossuda, i en veritat estàvem votant unes modificacions de lleis a corre-cuita amb procediment d’urgència, ja que cal aportar els documents per a l’avaluació el mes de  setembre. Unes modificacions que es podien haver fet des del 2012, el Govern de DA les ha preparat i fet empassar al Consell General de pressa i malament aquest mes de juliol del 2015.

En la meva intervenció davant del Consell General vaig fer menció de la nota verbal que acompanya el non paper del 26 d’agost del 2014 que l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, mitjançant el seu consolat a Barcelona, va adreçar al Govern d’Andorra.

La famosa nota, aquella que cada vegada que hi faig referència desencadena un seguit de mímiques del cap de Govern, fa referència a la preocupació del Govern dels Estats Units d’Amèrica pel compliment dels estàndards internacionals contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Una preocupació que abraçava, així es diu explícitament, l’activitat de tot el sistema financer andorrà.

El mateix responsable de la Uifand, en la compareixença mantinguda el dia 15 de juliol passat davant la comissió especial del Consell General, va definir com un “informe sistemàtic” el document americà en un intent de minimitzar-ne les conseqüències.

¿Què hauria succeït? o, més ben dit, ¿què ens hauríem estalviat si el Govern, complint amb les seves obligacions, tan sols hagués demanat un complement d’explicacions i s’hagués pres seriosament el contingut del que s’exposava i es recomanava tan fermament en aquell requeriment americà?

Potser el Consell General no s’hauria vist abocat a votar unes modificacions de lleis a corre-cuita. I sobretot, molt probablement no hi hauria hagut la nota del FinCEN assenyalant BPA.

Passarà l’estiu i arribarà la tardor. Malgrat que els indicadors del Govern pronostiquen brots verds, la realitat del teixit empresarial és una altra, i es pot copsar trepitjant el carrer i vivint el dia a dia, lluny de la visió que es percep des del núvol de DA.

Esperem que el nombre de famílies que pateixin les conseqüències de l’atur no sigui massa elevat. Però el que està fent el Govern, ben mirat, en la crisi de BPA no farà res més que augmentar les xifres de la desocupació.

Mentrestant el projecte del Núvol d’Andorra Telecom segueix el seu camí; ¿no seria hora de replantejar-se’l?

Com diuen els padrins, “cal guardar-se una poma a la butxaca per si tens un defalliment”.

També és veritat que el Govern de DA no acostuma a destacar per la seva clarividència.