El president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, va anar a Brussel·les per mantenir diverses reunions polítiques i fer el seguiment de l’evolució de les relacions d’Andorra amb la Unió Europea (UE).
Bartumeu va ser rebut a la seu del Servei Europeu d’Acció Exterior de la Comissió Europea, on es va entrevistar amb Gianluca Grippa, que dilluns va presidir una reunió de negociació de l’acord marc d’associació amb representants dels governs d’Andorra, Mònaco i San Marino. En el transcurs de la reunió va exposar a Grippa els plantejaments d’SDP a favor de l’establiment d’un acord d’associació amb la UE i la voluntat que el procés d’adaptació d’Andorra a la normativa europea es pugui fer de manera gradual.
Una de les qüestions que van ser presents en totes les converses va ser la publicació per part de la Unió Europea d’una llista de països que es consideren paradisos fiscals. La publicació de la llista s’ha fet en el marc d’un pla d’acció contra l’evasió fiscal promogut per Pierre Moscovici, comissari europeu per als Afers Econòmics i Monetaris. La inclusió d’Andorra en aquesta llista preocupa a SDP en la mesura que és una marxa enrere “molt significativa després del procés d’homologació de l’activitat financera amb l’entorn europeu que Jaume Bartumeu va encapçalar entre el 2009 i el 2011 mentre presidia el Govern”, van indicar des de la formació.
Durant l’estada a Brussel·les, el president d’SDP també va assistir a la conferència anual que organitza la Federació Europea d’Estudis Progressistes, que enguany ha girat a l’entorn de la situació de l’islam a Europa. La conferència es va obrir dimecres al matí amb un discurs de Massimo D’Alema, president de la fundació i exprimer ministre d’Itàlia. La delegació d’SDP també va poder escoltar la intervenció de Gianni Pittella, president del grup parlamentari de l’Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.
Al migdia, Bartumeu es va entrevistar amb D’Alema en relació a la necessitat que els progressistes europeus mantinguin la defensa de la separació de les esglésies i l’Estat com un dels fonaments del respecte entre els ciutadans i la democràcia parlamentària.
