No hi ha dubte, i com no pot ser pas de cap altra manera, que la preocupació principal en aquests moments és trobar la millor solució per a BPA, els seus treballadors i els seus clients. Ara bé, un cop passat això, aquest cas hauria de servir per replantejar moltes coses i veure si no ha arribat ja l’hora d’acabar amb la política tan nostrada del qui dia passa, any empeny.

I és que malgrat que pot tranquil·litzar en determinats aspectes, la nota feta pública ahir per l’ambaixada dels Estats Units precisant les manifestacions del seu conseller econòmic deixa en evidència l’escassa capacitat de reacció d’un executiu especialista a anunciar grans reformes per acabar més tard en reformetes.

I és que més que un consol per no referir-se específicament a BPA, potser caldria preocupar-se que la nota de l’agost del 2014 parlés en general de tot el sistema financer del país, dels forats en la prevenció de blanqueig i de la feblesa i vulnerabilitat dels organismes supervisors.

A punt ja de complir-se un any dels dubtes i les recomanacions expressades pels Estats Units per pal·liar la situació, caldria preguntar-se pels passos fets per l’executiu en aquest sentit. Perquè sembla prou evident que la tàctica del no moure un dit i el problema ja passarà, copiada malauradament d’algun executiu proper, amb els Estats Units no funciona.