El cap de setmana passat diferents representants dels sindicats de la funció pública van posar el crit al cel en adonar-se que ahir dilluns començava a aplicar-se el nou model de jubilació sense que les persones que treballen a l’administració pública hagin rebut cap requeriment per manifestar quina és l’aportació que, si s’escau, volen fer al fons comú de jubilació.

D’igual manera hom ha pogut constatar que el Govern no ha fet pública l’elecció o designació de l’entitat que hauria de gestionar, a partir d’ahir, el fons comú.

Tal com funciona el Govern de DA es poden donar dos escenaris: o bé el ministre de Finances no ha decidit encara l’entitat gestora o bé sí que l’ha designat però en la línia habitual d’opacitat no ha fet pública la designació.

En qualsevulla de les dues hipòtesis ens trobem amb una mala manera de governar.
Una mala manera que és, al capdavall, la manera habitual de gestionar els afers públics del Govern de DA.
Dissabte passat, 30 de maig, Gabriel Ubach, secretari general de l’USdA, publicava una tribuna a Fòrum.ad en la qual considerava que el Govern espolia els funcionaris.

Val a dir que en aquesta qüestió Antoni Martí i el seu Govern s’entossudeixen a mantenir els seus errors de l’anterior legislatura.

A Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) insistim que esdevé urgent una reforma de l’administració pública per millorar el servei al ciutadà i fer-la més eficient. Es pot fer i s’ha de fer una reforma que sigui econòmicament sostenible.

L’administració pública és un dels pilars que garanteixen l’Estat de dret i la millor garantia que les normes i els procediments legals s’apliquen al conjunt dels ciutadans de manera ordenada, transparent i igualitària.

Al seu moment, la Llei de la funció pública de l’any 2000 va servir de base per al desplegament i creixement de l’administració pública andorrana, segons un model econòmic i social i una estructura de l’administració central i comunal que demanen una profunda reforma.

L’any 2010, el Govern que encapçalava i els sindicats de l’administració vam consensuar un document amb 33 acords per orientar aquesta reforma. Trenta-tres acords per assolir una administració més eficient, àgil, dignificada i sostenible, amb vocació de millora constant del servei del ciutadà.

Dissortadament, el Govern de DA que ens va succeir el 2011, en lloc de reprendre aquells acords per reformar l’administració, es va esmerçar a aplicar unilateralment una severa i innecessària retallada de les condicions laborals i salarials dels treballadors del sector públic, incomplint el compromís electoral que va contreure el 2011 i deixant una administració pública, el març passat, molt pitjor del que la va trobar.

SDP segueix defensant la via del consens per reformar la Llei de la funció pública sobre la base dels 33 acords
com a pas necessari cap a la reforma de l’administració.

Vull recordar avui les nostres propostes:
– Replantejar la tipologia de les relacions d’ocupació dintre de l’administració per adaptar-la a la realitat actual, tot plantejant la creació de dues noves figures, el funcionari interí i el personal de relació laboral.
– Introduir mesures que afavoreixin l’harmonització de la vida familiar i laboral dels treballadors públics, estudiant alternatives a la jornada laboral tradicional que permetin, alhora, ampliar els horaris d’atenció al públic.
– Donar un rol més rellevant a la comissió consultiva de la Funció Pública.
– Obrir un debat transparent i constructiu sobre el règim d’incompatibilitats dels treballadors públics.
– Garantir un sistema de carrera professional i salarial per a tots els treballadors de l’administració.

Paral·lelament, durant la passada campanya electoral del febrer 2015 vam explicar que convenia buscar el suport parlamentari necessari per suspendre l’entrada en vigor de la Llei del pla de pensions dels funcionaris, amb el compromís de reprendre els treballs iniciats per la Taula de Treball de la Funció Pública per assolir un model de jubilació consensuat, garantista en el temps i econòmicament sostenible per a l’administració.

Les eleccions van donar una majoria absoluta a DA i, com es veu aquesta setmana, Antoni Marti i Jordi Cinca no són pas partidaris del consens parlamentari ni de la concertació amb els treballadors de la funció pública.
Una veritable llàstima perquè imposant la majoria sense embuts només s’aconsegueix generar desànim i desmotivar el personal de la funció pública.

¿Potser és el que busquen?