Després de més de dues dècades a primera línia, Jaume Bartumeu ha fet un pas enrere. Avisa que això en cap cas significa que deixi la política.
Sent nostàlgia?
Com que era una decisió presa personalment i col·lectivament amb els companys d’SDP, ja m’havia preparat. No marxo a casa. No estaré al Consell però sí al costat dels nostres parlamentaris i treballant políticament.
I com s’està adaptant a la vida sense càrrec?
No vull decebre ningú, però em canvia poc. Ja havia tornat al despatx professional, però a la tarda mantinc el polític i continuaré ajudant els companys, donant idees i opinant. No m’avorriré.
Hi ha qui diu que influirà molt en els consellers d’SDP…
Imagino que qui ho diu ho deu fer de forma més malèvola. S’equivoquen. Sempre hem treballat en equip. El Víctor i la Sílvia tenen experiència suficient i no em necessiten per tirar endavant.
Durant la campanya, hi havia qui criticava la seva gran presència als actes…
Si decideixo anar de 14 no era per amagar-me enlloc. Vaig participar on se’m va demanar.
Es veu tornant a primera fila?
Em veig exercint la meva activitat professional i fent política moltes hores al dia.
Com valora el resultat de les passades eleccions?
En global, em preocupa l’augment de l’abstenció i del vot blanc. Hi ha una manifestació evident de no conformitat amb les opcions que es presentaven. Això demana una reflexió. I, sobre SDP, tot i que partíem amb l’inconvenient de ser nova força i d’haver estat a un grup parlamentari sense la nostra denominació, ens hem situat clarament en l’escena política andorrana. A partir d’aquí, a treballar.
Ha perjudicat l’abstenció més l’esquerra?
Hem identificat bosses d’abstenció en col·lectius o persones susceptibles d’escoltar el nostre missatge. Els conservadors del país no acostumen a fer-se pregar gaire per votar. Hi han anat i els resultats ho demostren. A DA i als liberals els han faltat pocs vots.
Com valora la resurrecció dels liberals?
No s’ha de magnificar. Durant una legislatura van deixar que la seva encarnació estigués a DA, però tenia data de caducitat. Una vegada van assolir el punt unificador del programa, que era fer-me fora de Govern, havien acomplert els seus màxims objectius. Ara, han abandonat aquella encarnació que li havien deixat i han recuperat la seva posició.
Per disset vots, DA té majoria absoluta…
Miri si els vots de tothom són importants, i em dirigeixo a qui s’absté.
Un motiu més per demanar el canvi del sistema electoral?
Sempre havíem defensat que el Consell fos elegit amb una llista única nacional. La Constitució va ser un pacte entre forces conservadores i progressistes i el resultat va ser aquesta llei electoral. 23 anys després, cada dia presenta més dèficits democràtics. A molts electors no els agrada que el principi constitucional de la igualtat de vot es vegi disminuït, retallat i maltractat per l’actual sistema.
El poder de l’esquerra a Andorra és només cinc consellers?
Al país hi ha un sector progressista important i després un ancoratge conservador molt potent. Amb una altra llei electoral hauria continuat guanyant la dreta, però la representació hauria estat diferent. El progressisme no és majoritari, però tampoc tan minoritari.
Com va rebre el pacte entre Miquel Alís i Liberals?
Amb una gran decepció i el convenciment que era una opció equivocada. I els electors d’Encamp no m’han desmentit.
Com valora que ni DA ni Liberals hagin cedit consellers perquè puguin tenir grup propi?
Si aquells que podien facilitar que el pluralisme que predicaven es pogués concretar en quatre grups, que és el que el ciutadà es pensava que hi hauria, cadascú que assumeixi la seva responsabilitat.
Ha faltat cortesia?
Amb el que estem parlant, no hi cap la cortesia. Que et deixin consellers és política pura i dura. El que demanàvem és el reconeixement de la pluralitat.
Serà possible l’entesa de PS i SDP al grup mixt?
És un grup tècnic. Si hi ha dues forces s’han de distribuir els mitjans que els corresponen en estricta proporcionalitat. Treball conjunt no hi ha cap. Cada força defensa els seus plantejaments.
Hi ha veus que advoquen per mirar de refer ponts entre PS i SDP i estudiar la possibilitat de llistes conjuntes a les comunals…
A SDP, el debat el farem a l’assemblea congressual del maig. Tot i això, he dit moltes vegades que les dues activitats de la meva vida, l’advocacia i la política, s’assemblen en el fet que no tenen res a veure amb les matemàtiques. Dos i dos no fan mai quatre ni davant un tribunal ni en política.
Les relacions amb el PS, han millorat?
És un tema que m’interessa poc, i a la ciutadania, gens. Les picabaralles només serveixen per generar abstenció i vot en blanc. L’hemeroteca de la campanya permet veure quants atacs han sortit d’SDP cap al PS i viceversa. Només hem rebut llenya. Això serveix per millorar la relació? No.
Ara faria alguna cosa diferent?
Hi ha companys que pensen que hauríem d’haver anat al congrés i plantejar el debat. Jo no ho crec. Si s’hagués fet això, la trencadissa hauria estat igual i era millor no enfonsar encara més el clau a la cabota i provocar més ferides.
Ha començat la negociació amb la UE…
El futur d’Andorra es jugarà a Brussel·les en aquestes negociacions i tots plegats hem de tenir el seny suficient per elaborar una proposta de país. Un Govern afeblit tindrà la intel·ligència política per saber afegir les altres sensibilitats? Vull creure-ho i així ho espero. El problema és que per la seva dreta els liberals ja ho tornen a posar en qüestió.
També és cabdal la reforma de la CASS…
La llei del 2008 no és intocable. Un polític responsable ha de saber reconèixer que hi pot haver mancances. Els radicals que pretenen que l’essència d’una política progressista és no tocar res ens trobaran al davant. Estem per moderar els ardors de les tisores liberals, però la legislació s’ha d’adaptar per poder-la aguantar.
Com evolucionarà la Llei de competències i transferències?
Ara s’ha d’abordar en pitjors condicions. Els 22 són només 15 i hi ha vuit parlamentaris que semblen disposats a no tocar res. S’ha de fer un sistema coherent. Andorra no es pot permetre un Govern i set governs autònoms.
