Jaume Bartumeu 

La crisi econòmica comença a fer forat de forma considerable en el conjunt de sectors productius de l’economia andorrana. En alguns com ara la construcció la crisi ha arribat de manera bastant sobtada i està sent profunda.

En altres com el turisme els indicadors més bàsics fa temps que ens avisaven. La progressiva davallada del nombre de turistes i la reducció de la durada de les pernoctacions, en són bons exemples.

Els estudis que estem duent a terme des de la comissió d’economia del Partit Socialdemòcrata, així com les opinions que hem recollit de diversos operadors turístics i hotelers del país, no fan més que confirmar el que ens diuen les estadístiques, i no ens permeten ser optimistes.

Entre les moltes raons que expliquen l’actual situació n’hi ha una que sobresurt. Hi ha una clara disfunció entre els esforços d’inversió fets pels operadors privats en la millora de les seves instal·lacions i ofertes, i la cada cop menor inversió pública encaminada a promocionar el destí Andorra i a generar nous atractius per als turistes que ens visiten.

Algunes dades ho constaten.
D’una banda, els successius governs del Partit Liberal han dedicat ben poc esforç a la promoció de la imatge turística de la marca Andorra, el país dels Pirineus.

La setmana passada vaig fer públic un quadre comparatiu que demostra que, en valors constants, entre el 1992 i el 2007 no s’han augmentat els diners del pressupost nacional destinats al turisme (5.143.325 euros l’any 1992 i 5.265.090 euros l’any 2007).

En percentatge sobre el conjunt del pressupost s’ha reduït la suma destinada a les partides de turisme (3,6% l’any 1992 i 2,2% l’any 2007) i a promoció exterior (2,52% el 1992 i 1,4% el 2007).

I encara pitjor. No només s’estan invertint menys diners, sinó que es gasten amb poc criteri. Es vol estar a molts llocs i finalment la presència d’Andorra passa desapercebuda arreu.

Sabem que el pressupost és la projecció xifrada de la voluntat política d’una majoria del Consell General. Les xifres parlen per si soles.

També ho fan les estadístiques de visitants.
El país no pot esperar més per redreçar aquesta situació del principal pilar de l’economia andorrana.

Menys encara quan durant els últims cinc anys els turistes han disminuït un 30%, com es pot veure a la síntesi d’indicadors socioeconòmics d’Andorra 2008, editat el març del 2008 pel servei d’Estudis de BPA.

Davant d’aquesta situació cal un canvi de rumb. És prioritari que les administracions públiques i les empreses del sector s’involucrin en la reactivació, en la mesura que contribueix decisivament a la generació de riquesa i a la creació de molts llocs de treball, tant directes com induïts.

El sector turístic s’ha d’encarar no solament als efectes de la crisi econòmica internacional sinó a la crisi estructural del model turístic i econòmic andorrà.

Andorra, en termes de màrqueting, té alguns de les valors més difícils d’aconseguir. Andorra, el país dels Pirineus és una marca reconeguda i global. Disposa d’un conjunt d’atractius -comerç, neu, muntanya, termalisme, romànic, etcètera- que venuts conjuntament la poden fer un destí competitiu.

En aquestes circumstàncies, les administracions públiques han de treballar conjuntament.

És precisament en aquesta línia que la gent de L’Alternativa estem treballant en el desenvolupament d’un nou model turístic que sigui compartit amb els professionals del sector.
Per això pensem que la participació de tots els agents socials i econòmics implicats en el sector turístic és imprescindible per donar forma a les polítiques més encertades i efectives. Com també és indefugible augmentar considerablement -de manera quantitativa però també qualitativa- els diners que el pressupost de l’Estat destina al turisme i a la seva promoció a l’exterior.

I ho hem de fer sabent on in-vertim, per aconseguir més creació de riquesa econòmica i social, i amb una línia general de sostenibilitat ambiental tant des del punt de vista urbanístic com conceptual.
El govern liberal no ha resolt ni resoldrà les dificultats, ben al contrari, les continuarà agreujant. Lluny de rellançar el creixement econòmic, l’acabarà d’ofegar. La política del Partit Liberal (PLA) no solament no permet augmentar el poder adquisitiu de les famílies sinó que ens aboca a l’estancament del nostre nivell de vida.

Però no hem de defallir ni caure en el pessimisme. Ens en podem sortir i ens en sortirem. El redreçament d’una economia profundament desequilibrada necessita temps i esforç, una forta rigorositat en la gestió dels afers públics i una explícita renúncia al plaer de viure per sobre dels propis mitjans.

Des de L’Alternativa per un govern nou que encapçalem els socialdemòcrates fem una aposta seriosa pel sector i per apuntalar un nou creixement, adaptant l’oferta i modernitzant les infraestructures turístiques. Millorant, també, la qualificació dels professionals del sector i adaptant-se a les noves modalitats i tendències.

I ho farem, perquè ho hem de fer, preservant la sostenibilitat dels nostres recursos naturals i mediambientals. president del grup parlamentari socialdemòcrata i ja segur candidat de L’Alternativa a cap de Govern a les generals de l’any vinent va criticar amb duresa la política del Govern en matèria de turisme.