La de Víctor Naudi, escaldenc nascut el mes d’agost d’ara fa 56 anys, és la cara que dóna imatge i que encapçala una nova alternativa política per al país, autodefinida com a progressista i encarada al creixement gradual. Arquitecte, casat i amb una filla i un fill ja majors d’edat, va emprendre la seva carrera política l’any 1996. Va iniciar la seva trajectòria com a conseller de l’oposició del Comú d’Escaldes-Engordany, posició que va ocupar fins el 2004. Tres anys després es passava al Consell General per donar el salt, amb el Govern de Jaume Bartumeu, a la cartera del Ministeri de l’Interior. Avui aspira a governar el país.

–Faci’m una breu valoració del Govern sortint.

–Fracàs. En aquesta legislatura han tingut una majoria més que absoluta, amb 22 consellers. Per contra, d’aquelles grans reformes que havien assegurat, tot just n’han fet una part. Fins i tot aquella gran promesa de desenvolupar fiscalment el país els va costar; si no hagués estat per la pressió per part de l’oposició, no l’haurien fet. Han disposat d’una majoria que d’alguna forma els ha condicionat; estaven sotmesos a pressions de grups de diferents àmbits. El no tenir un projecte clar els ha conduït a no ser capaços de desenvolupar aquestes qüestions. Molts dels aspectes que nosaltres havíem iniciat el 2010, no els han desenvolupat però per contra han tirat endavant projectes que, més que aportar solucions, generen nous problemes. L’estructura de l’Estat, la llei de la funció pública, transferències, la sanitat… Són eixos que s’han de cuidar molt i, tanmateix no s’han emprés mesures al respecte; simplement s’han limitat a retallar coses que el país necessita per tirar endavant. Hem perdut quatre anys.

–Què proposa per remeiar el fracàs i els quatre anys perduts dels que parla?

–Plantegem un model de país. El nostre projecte és l’Andorra que volem, i el basem en tres grans eixos: la solidaritat, la confiança i la responsabilitat. Defensem una economia de lliure mercat dins d’un Estat fort, que vetlli per la igualtat d’oportunitats, on els més desfavorits estiguin degudament assistits. Plantegem reptes que sempre hem contemplat: una reforma de la responsabilitat, de les transferències dels comuns, el model d’Estat, la modificació de la Llei electoral perquè sigui més democràtica. Hem d’establir un pla per als propers anys, no només pensant en el període de legislatura sinó endegar un pla a llarg termini, a anys vista.

–Quin és el primer punt d’aquest pla?

–No n’hi ha només un, són molts aspectes. El redreçament econòmic és el punt de partida.

–Per on passa aquest redireccionament?

–El primer pas és escoltar i parlar amb tots els col·lectius. Hem de fer un pacte amb tots els actors econòmics, socials, amb les petites, mitjanes i grans empreses, amb els sindicats… D’aquesta manera podríem establir unes condicions raonables, que permetin modificar la Llei sindical, el dret de vaga, els convenis col·lectius. D’entrada, apostem per rellançar el consum intern. Pensem que hi ha d’haver una pujada progressiva dels salaris perquè l’asfixia a la que l’economia està sotmesa en l’actualitat no és bona. Apostem per continuar millorant el turisme, el comerç, la pagesia… Apostem per mantenir els sectors tradicionals i contribuir des del Consell en tot allò que sigui a les nostres mans.

–Això és compatible amb l’associació amb Europa que inclouen al seu programa?

–Aquest és un altre motiu pel qual apostem pel redreçament econòmic mantenint les nostres característiques. Europa no ens necessita però nosaltres sí que hem d’aconseguir negociar una associació que ens convingui.

–Per què?

–Ens permetria reforçar el sistema educatiu per tal que els nostres estudiants puguin moure’s amb tranquil·litat, donar oportunitats als nostres treballadors, autònoms i empresari, entre altres sectors. Ens interessa poder-nos moure amb tranquil·litat dins d’aquest mercat únic de 500 milions d’habitants.

–Això faria que, alhora, ells es moguessin fins aquí? Què hi ha de l’intrusisme i la competència deslleial?

–Defensem la inversió estrangera però productiva, no especulativa, com la que hem vist fins ara. Tret d’alguna excepció de serveis, únicament s’han implantat petits negocis que l’únic que fan és competir amb els nostres industrials. Volem anar més enllà, que sigui una economia productiva, de serveis, amb educació… Tots aquests són també pilars per redreçar l’economia. Amb el Govern de Bartumeu vam crear una agència contra l’intrusisme, que no era repressiva sinó un òrgan de control que garanteixi els drets i la igualtat i a la que no s’ha donat la continuïtat adequada. L’obertura a la inversió estrangera ha d’estar lligada a fer els tràmits el més ràpid possible. Però s’ha de declarar, pagar el que correspongui a la CASS, etc. Moltes vegades això no es fa i gaudeixen de condicions més favorables, el que no és acceptable.

–Aquests dies han escoltat la gent. La seva proposta s’adequa al que vol?

–El programa que portem està justament pensat per la gent. Els membres d’SDP provenim de diferents àmbits, tenim experiència, contacte i no ens mirem les coses des d’una cadira còmodament asseguts perquè tenim un sou garantit i a mida, com fan altres. No volem enfrontar la societat ni posar uns organismes contra els altres com ha fet aquest Govern de supèrbia i arrogància. Som partidaris de dialogar. El que cal és generar il·lusió i confiança en el futur.

–Hem parlat dels de fora, què aportaran als d’aquí?

–Perquè la gent no es preocupi pel futur, hem d’anar més enllà de la reformeta que ha fet DA. Defensem les pensions de la gent gran, hauria de ser equivalent, com a mínim, al salari base. Proposem una gradualitat per arribar-hi. Pel que fa a l’Administració, la llei que tenim ha donat els seus fruits durant els darrers vint anys, però ara cal reformar-la. Per fer això, el primer que cal és el redreçament econòmic, si no hi ha una solidesa del sector, no assolirem l’objectiu de tenir una CASS eficient i per tant no podem millorar la qualitat de vida ni donar benestar social. Tenim una revisió reglamentària prevista. Si canviem la reforma de la funció pública volem reestructurar l’administració perquè no creiem que faltin ni sobrin treballadors sinó que cal una reestructuració. Si volem afrontar el futur amb rapidesa hem d’optar per dotar dels mecanisme de gestió adequats.

–Què els diferencia de la resta de formacions?

–Som gent de diàleg i experiència, tant des del punt de vista polític, social, treball… Les proposicions que presentem coincideixen amb les possibilitats de millora. Volem anar units i anar amb una sola veu. Ens diferencia que parlem clar. Sempre hem defensat la imposició del 10%, no parlem de suprimir-lo. Parlem de les modificacions necessàries per al país, de qüestions bàsiques. L’acostament a Europa és molt important perquè ens marcarà els propers anys vulguem o no, i no podem deixar-ho de banda. Afrontar els problemes et fa sortir més ben parat. En temes socials i econòmics portem propostes assumibles. Això ens diferencia dels altres. Però sobretot la seriositat, la transparència i el tenir les coses clares, portar un projecte definit.