Aquesta darrera setmana els candidats d’SDP hem estat parlant amb diverses associacions per escoltar els seus neguits i exposar les nostres propostes per al futur d’Andorra.
Ens hem reunit així amb l’associació d’empreses que gestionen residus (Agreda), amb l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants i amb l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra.
Dijous ens vam reunir amb l’associació de taxistes i divendres al vespre vam trobar-nos amb els membres de la junta directiva de la Casa de Galícia, bona part dels quals són empresaris dels sectors de la construcció i els serveis.
En totes i cadascuna d’aquestes trobades ha surat la forta preocupació dels empresaris i professionals autònoms andorrans pel fet que el Govern d’Antoni Martí no els ha defensat davant l’allau d’empreses foranes que practiquen la competència deslleial.
Dit altrament: cada dia es comprova que la crisi que afecta les economies veïnes fa més forta l’arribada d’empreses espanyoles i franceses que apareixen a Andorra sense cap mena d’autorització i presten serveis i fan obres practicant l’intrusisme.
Són empreses pirata que ningú no controla, que prenen la feina als empresaris i professionals de casa nostra i que, no cal dir-ho, no paguen impostos ni contracten personal que resideixi a Andorra.
Durant el meu mandat de cap de Govern, del 2009 al 2011, vam llançar una gran campanya contra l’intrusisme i en defensa de les empreses i dels professionals del país, creant el Centre d’Actuació contra l’Intrusisme.
El servei organitzat al ministeri d’Economia va funcionar molt bé. Encara ara els nostres interlocutors ho recorden com una positiva actuació del Govern per ajudar els empresaris i professionals del país i defensar-los de la concurrència deslleial.
El mes d’abril del 2009 m’hi havia compromès en el programa presentat a la ciutadania. I vam complir.
Quan Antoni Martí i la seva onada taronja van arribar al Govern, dos anys després, els vam deixar un servei de lluita contra l’intrusisme que funcionava.
Durant aquests quatre anys de govern, Antoni Martí i el seu ministre Jordi Alcobé han desmoralitzat, desmotivat i, al capdavall, desmuntat aquell servei.
Tots i cadascun dels sectors econòmics que hem vist i escoltat ens han parlat del mateix. Són freqüents les excuses de mal pagador quan es telefona al Govern per denunciar casos flagrants d’empreses que pugen a Andorra per practicar una competència deslleial amb els empresaris del país.
Quan no s’adreça el denunciant a la policia se li aconsella de telefonar als serveis de circulació comunals, com si els serveis de circulació tinguessin competències en matèria de lluita contra el frau comercial i l’evasió d’impostos estatals.
L’editorial del BonDia de dimarts passat, 3 de febrer del 2015, ho deia ben clar: “Sembla, si es tenen en compte les queixes expressades per diferents sectors d’activitat, que aquesta continua sent una pràctica habitual i que és lluny d’eradicar-se. Per tant, és evident que s’haurà de destinar més mitjans, especialment humans, a lluitar contra l’intrusisme.”
Efectivament, el Centre d’Actuació contra l’Intrusisme que vaig impulsar amb la ferma empenta del ministre Claude Benet s’haurà de tornar a potenciar amb renovada voluntat de servei. Aquesta setmana hem tingut un perfecte exemple de dues maneres de governar.
Nosaltres ajudàvem el teixit empresarial i professional del país i afavoríem la igualtat d’oportunitats entre empreses que podien competir en igualtat de condicions.
Antoni Martí i el seu Govern han fet exactament el contrari. Han mirat cap a una altra banda i han desmantellat de facto el Centre d’Actuació contra l’Intrusisme. Un exemple contundent de la mala manera de governar de DA.
Nosaltres defensem un altre mètode. Al nostre país les coses li aniran millor quan tothom tingui la seva oportunitat, tothom faci la seva aportació i tothom jugui amb les mateixes regles.
Aquesta és la nostra proposta.
