Hem vist, la setmana passada, les dificultats enormes que ha tingut DA per tancar les seves candidatures. Candidats que anaven a la llista de DA dimarts, dimecres apareixen a la llista liberal.

Antoni Martí busca un miracle per aturar la considerable fuita de suport electoral que li suposa el retorn liberal. Voldria fer aparèixer bones notícies, en el moment oportú, a partir de l’estadística.

Les bones notícies que ens havien volgut vendre amb el missatge de Cap d’Any i en el debat al Consell del pressupost 2015, el 15 de gener passat, no eren certes. S’intentava dir que augmentava el nombre d’empleats oblidant la qualitat de la feina, és a dir que el que augmenta són els contractes precaris o temporals.

Precisament la setmana passada l’estadística va tornar a desmentir-los. Hem vist així que l’any 2014 es va tancar amb una caiguda en la importació de carburants d’un 3,1%. Es van importar gairebé sis milions de litres menys.

I el consum elèctric es va reduir l’any passat un 2%. Prova evident d’una crisi en la demanda.

Les estadístiques enfosqueixen l’horitzó i fan molt difícil el miracle. Però el Govern en funcions no para de buscar la seva salvació electoral augmentant la propaganda i el soroll.

Els ministres d’Educació i de Justícia i Interior han anunciat, ara que només estan en funcions, el pla per a l’ocupabilitat dels joves entre 16 i 20 anys. La premsa ens diu que es crearan una vintena de llocs de treball (BonDia, dimarts 20 de gener).

El ministre de Turisme en funcions segueix confessant davant dels micròfons i les càmeres la seva passió per la font milionària, que ja puja a 1,3 milions d’euros (diari Més del 22 de gener, pàgina 3).
Mentrestant la Confederació Empresarial Andorrana entra en campanya i fa, el dilluns 19, un balanç de legislatura que s’assembla com dues gotes d’aigua al diagnòstic exposat pel candidat liberal Josep Pintat el dimecres 21 de gener en iniciar la seva campanya.

Es fan massa lleis, diuen aquells que són partidaris del laissez faire, laissez passer.

Paral·lelament a aquesta convergència de liberals i la Confederació Empresarial Andorrana apareix la imatge de liberals acompanyada de la qualificació “progressistes d’Andorra”.

Que els liberals, amb les seves propostes conegudes avui dia –no a l’impost sobre la renda i no a l’associació amb la Unió Europea–, es vulguin definir com a progressistes és una evident contradicció en els termes.

I ahir llegíem que la candidatura de Junts també pretén (BonDia del 26 de gener, pàgina 8) que són l’única força de progrés als comicis. No penso pas que el Registre de Marques hagi atribuït el progressisme ni als uns ni als altres, però tot plegat sembla més aviat el Carnaval abans d’hora.

Les formacions polítiques haurien de deixar de donar tombs i centrar-se en la preparació de propostes clares per sotmetre-les al veredicte de les urnes.

Per molt fort que sigui el grau de confrontació al qual ens porti el procés electoral, és indispensable preservar les condicions que permetin pactar les reformes necessàries en interès general del país.

Aquí hi ha una gran diferència entre la gent d’SDP, que hem treballat al Consell General per aconseguir que la crisi sigui menys dolorosa per als que pateixen, i els que voldrien mantenir inalterable la Llei de la CASS que vam votar l’any 2008 i que no es podia negar que necessitava una reforma. Una reforma que la nostra consellera Sílvia Bonet va contribuir a moderar pel que fa a les conseqüències per a la gent que més necessita rebre les prestacions de la Seguretat Social.

Resoldre democràticament les diferències no és pas incompatible amb el foment de les condicions necessàries per netejar la democràcia d’impureses i reparar les zones desgastades.

Les candidates i els candidats de Socialdemocràcia i Progrés treballarem doncs per orientar el procés electoral de manera que aclareixi incògnites i precisi reformes que siguin el revulsiu capaç de tornar a la societat la confiança perduda.

Més enllà del discurs polític per quedar bé, més enllà de la dictadura del curt termini que dóna forma a la vida pública i mediàtica, hem de retrobar el fonament essencial, format per segles d’història, que defineix la nostra identitat, tan particular, i redreçar-la sobre la base de la Constitució, casa comuna de tots els que viuen i treballen a Andorra.

La política que defensem no té per objectiu empastifar l’adversari, sinó combatre’l noblement quan no s’hi està d’acord i col·laborar-hi quan s’hi coincideix.

Tots plegats haurem de fer un esforç per donar prioritat als interessos del país i per arribar a acords per fer front als problemes més importants que tenim: la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea, la reforma tributària, el redreçament econòmic i la defensa de l’Estat del benestar.

Aquesta és la via progressista que defensem perquè el que Andorra necessita no són extremismes sinó responsabilitat i confiança.