Sospita que els liberals van anar a buscar “un nom” i no el pacte, diu que no es creu que david rios sigui el cap de llista encampadana del ps i denuncia la “inactivitat” del comú

Setmanes convulses al comitè encampadà de Socialdemocràcia i Progrés (SDP): un terç de la militància abandona el partit i segueix l’excònsol Miquel Alís en el camí cap a un pacte amb Liberals. La consellera Eluska Galdós s’hi queda.

Per responsabilitat o per convicció?
Vaig posar la meva continuïtat damunt la taula en la reunió on Alís va anunciar que marxava, i tant els que se n’han anat com els que s’hi han quedat em van demanar que continués.

Si no hagués estat consellera, què hauria fet?
No tinc la resposta. És com decidir amb qui te’n vas quan els pares se separen. Tinc un gran respecte per les persones que han marxat, però crec en el programa d’SDP i el defenso i el defensaré al 100%. Dit això, el que proposava Alís era una aliança entre Liberals i SDP, i al final no era ben bé això: ells venien a buscar un nom.

Hauria pactat amb Liberals?
Amb persones que són dintre de l’equip de Liberals, sí. I hi continuaré estant disposada de cara a les comunals perquè sols no és fàcil guanyar. Crec que era i és imperatiu pactar.

No ho negarà: SDP i Liberals seria una estranya parella.
Ara ja no diuen un no rotund a l’IRPF, i els perfils que avui representen el partit es defineixen com a progressistes. Un dels grans errors del nostre panorama polític és pensar que totes les persones que hi ha al PS són comunistes, i tots els liberals, de dretes. Doncs no és així.

Quan acabi el mandat, seguirà vinculada a SDP?
L’objectiu de cara a les comunals és continuar treballant per al partit. Però insisteixo: anant-hi sols ho tindrem molt difícil.

Es veuen capaços d’aixecar una llista territorial, per a les eleccions generals?
És el que estem intentant fer. Però ho hem de fer bé per tenir opcions de victòria. Jo diria que la probabilitat que presentem llista està per sobre del 80%.

Amb noms sortits de la militància?
Això és imperatiu, sobretot el primer.

S’ha parlat d’Alain Mateu, Jordi Rich i Artur Arcalís. Amb fonament?
Són els que ja es plantejaven abans que Alís deixés el partit, i són els que també ara ens agradarien per encapçalar la llista.

Hauran de competir amb un PS que presentarà David Rios com a cap de llista.
No me la crec, aquesta candidatura.

En clau parroquial, què ha fet bé l’equip del cònsol en aquests tres anys de mandat?
Ha estat un comú totalment inactiu… fins ara, amb la remodelació de Prada de Moles i l’asfaltat de la carretera de Vila a Beixalís.

Ja sap: no hi havia diners.
I ara sí perquè els bancs els han concedit crèdits per 5 milions d’euros. El que ens estranya molt és que en un any els bancs hagin passat d’exigir els aparcaments públics com a aval a no demanar res. Voldria creure que és gràcies a les habilitats negociadores del cònsol.

Al platet del deure, què hi posa?
La incapacitat de reactivar el comerç: el comú ha estat lluny del comerciant. En l’apartat turístic, la majoria ha tingut molt poca iniciativa, i per part d’Andorra Turisme, com a encampadana m’he sentit abandonada. Dit això, felicitaré els tècnics perquè  han treballat molt i bé amb un pressupost molt reduït, especialment si el comparem amb el que el comú destina a comunicació.

Al Pas de la Casa, no hi ha fet res de res, el comú?
Molt poc. Cap ajuda per atreure no ja un turisme d’alt poder adquisitiu, sinó simplement digne. I el problema recurrent de la treta de neu.

Conclusió: li té mania, el comú, al Pas de la Casa?
Sí que hi ha propostes d’inversió: la unió de la rotonda amb el túnel millorarà l’accés al poble, i es remodelarà la plaça de l’Església. Però són les úniques que s’hi faran, i el comú desperta ara que som a final de mandat.

Gevivasa: la solució passarà per obrir els pisos al lloguer o vendre un dels blocs. Satisfeta?
No és un tema fàcil. El que tant quan governava Alís com als inicis d’aquest mandat em semblava excessiu, ara ja no.

A què es deu, aquest canvi?
Pensava que la Justícia mai no donaria la raó a Gevivasa, però després de treballar-hi sembla que hi ha un buit legal i que podria arribar a passar.

Ja ho diuen, val més un mal acord que un bon plet.
Exactament. Millor no arribar a judici i tancar-ho amb una negociació on ningú no surti com a gran perdedor.