Sortim avui del llarg pont del 6 al 8 de desembre dels nostres veïns del sud. Hem tingut força turistes que ens han visitat i l’ocupació hotelera també ha estat bona. Penso que és un bon moment per parlar del comerç.

El nostre comerç, que ha estat al centre de l’atenció informativa aquests dies amb la presentació dels resultats de l’enquesta de conjuntura pel semestre gener-juny 2014 de la Cambra de Comerç.

Una enquesta que, dissortadament, confirma que el comerç al detall continua sense refer-se. L’activitat no augmenta per la debilitat de la demanda.

El president de la Cambra de Comerç, una persona d’indissimulada adscripció a DA, assenyala en la presentació de l’enquesta que el Govern “…hauria de prioritzar accions encaminades a fomentar la competitivitat del sector comercial”.

Comparteixo la seva opinió.

Tanmateix, el Govern de DA ha presentat un projecte de pressupost per al 2015 en el qual el pla de reactivació del comerç no compta ni amb un cèntim més que l’assignació de l’any 2014.

He presentat avui mateix una esmena per tal de dotar aquest concepte amb un suplement de tres-cents mil (300.000) euros.

Queda així en evidència la distància entre els discursos de DA i els fets del Govern d’Antoni Martí.

Semblaria, si ens creguéssim l’aparell propagandístic del ministeri d’Economia, que els efectes de l’acció del Govern aquesta legislatura han estat tan benèfics que el teixit empresarial s’hauria redreçat, s’estarien obrint constantment nous comerços i hauria augmentat extraordinàriament el nombre d’assalariats.

Semblaria, però dissortadament –repeteixo: dissortadament– no és pas ben bé així. L’activitat no acaba d’arrencar i el comerç pateix.

En les darreres setmanes també s’ha parlat força de les comissions que han de pagar els comerciants a les entitats bancàries pel cobrament amb les targetes de crèdit dels clients de fora d’Andorra.

Una preocupació que el nostre grup parlamentari comparteix, pel cost afegit que tenen per als comerciants els pagaments rebuts mitjançant targetes de crèdit.

Un cost que per al petit comerç i la restauració esdevé sovint un menyscapte evident en el marge ja prou estret amb què han de treballar.

Però la solució per ajudar el comerç no és pas plantejar propostes en clau de suport als grans comerciants oblidant els petits comerciants.

I una actuació políticament responsable en aquest àmbit no pot perdre tampoc de vista que, en el marc del desenvolupament de l’Acord Monetari amb la Unió Europea, Andorra ja haurà d’anar aplicant a partir del 2016 el cabal comunitari en l’àmbit de la normativa bancària i financera.

Socialdemocràcia i Progrés (SDP) vol aconseguir mesures que permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç –d’acord amb les demandes dels consumidors– amb el manteniment i la modernització del teixit comercial minorista.

I ho volem fer amb la perspectiva positiva que ens dóna la necessària negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea, que hauria d’iniciar-se en el primer semestre de l’any vinent.

Una negociació que vindrà després de la que vaig encapçalar des del Govern, l’any 2010, i que ens va permetre rubricar l’Acord Monetari amb la Unió Europea el gener del 2011.

En aquesta perspectiva és ben trist que hi hagi algun partit polític que, a poques setmanes de les eleccions, intenti instrumentalitzar el suport al comerç amb propostes atabalades que no toquen de peus a terra.

A Socialdemocràcia i Progrés (SDP) la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim ens fa plantejar el suport al sector comercial amb seny i amb voluntat d’ajudar positivament a redreçar la situació.