Dissabte passat vam reunir el consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra per debatre a l’entorn de les propostes per al redreçament i el progrés del país que presentarem als ciutadans i ciutadanes durant la ja propera campanya electoral.

En les darreres setmanes hem pogut veure que gran part de l’activitat d’altres forces polítiques s’ha centrat en com havien de designar el futur candidat i qui hauria de ser. Com si es tractés d’un càsting.

En canvi fixeu-vos que les diferències programàtiques han estat deixades en una segona línia. I això no és bo per al debat democràtic perquè la funció dels partits i dels moviments polítics és presentar una idea de país que pugui guanyar-se la confiança d’una majoria.

La gent d’SDP volem fer una lectura honesta de la situació del país i les seves institucions davant la nova situació política. Escoltem la ciutadania i hi parlem.

Moltes ciutadanes i molts ciutadans que van votar DA estan decebuts.

Molta gent no se sent representada al Consell General. I aquestes sensacions s’agreugen perquè el Govern ha frustrat la voluntat de canvi de la societat.

Nyaps i pedaços són a l’ordre del dia. Ara mateix DA vol convertir el Consell en una cambra d’assentiment als projectes de llei que vol fer aprovar, sigui com sigui, abans de final d’any. Legislar a corre-cuita no és mai positiu.

I és en aquest escenari que SDP vol fer sentir la seva veu, explicant el seu projecte, preparant un programa i presentant candidatures a les eleccions generals.

No estem en una situació fàcil. Hem de presentar a la ciutadania andorrana un projecte polític que resumeixi, de la manera més comprensible possible, els reptes pels quals passa el nostre país.

I ho hem de fer plantejant solucions valentes i responsables.

Assenyalant i desenvolupant les línies mestres que puguin resoldre les diverses crisis per les quals passa Andorra.

Per fer-ho s’ha de relligar la fotografia de la realitat andorrana d’avui amb el que aquesta realitat pot ser demà.

Sabem que la política és l’art de crear, de projectar, una nova realitat. En democràcia això s’ha de fer en el sentit que volen les ciutadanes i ciutadans.

La dificultat radica en el fet que aquesta relació es construeix en els dos sentits: en un món amb uns reptes tan complexos el paper d’una força política no és solament deixar-se guiar per les aspiracions dels ciutadans sinó també proposar les mesures que són necessàries per al bé comú, encara que això suposi decisions difícils i a llarg termini.

Ja n’hi ha prou del parany del curtterminisme: prometre-ho tot per avui, sense pensar en les generacions futures, per facilitat.

Les propostes per al redreçament i el progrés que estem debatent no surten de zero.

Són el resultat del nostre projecte i es nodreixen de la nostra experiència de govern, nacional i comunal.

La crisi econòmica ha posat en evidència alguns dels problemes que arrossegàvem com a país però que en època de vaques grasses no semblaven importar-nos.

Estem convençuts que les forces polítiques progressistes només perduren si aposten abans per la modernització que per la nostàlgia.

L’orgull que puguem tenir d’haver participat en la definició de la llei de la CASS del 2008 i d’haver estat els promotors de la generalització de la imposició no pot bloquejar un pas endavant reformista.

Per fer aquest pas endavant assentem i alhora vertebrem la nostra proposta sobre tres pilars: la confiança, la solidaritat i la responsabilitat.

De tot això volem parlar amb les ciutadanes i ciutadans les properes setmanes: de l’Andorra que volem.