Des de fa uns quants mesos la justícia –l’administració de justícia i la legislació que la regula– ha estat al bell mig del debat polític. El Govern i el Consell Superior de la Justícia es van entossudir, ara fa un any, a promoure amb urgència una reforma de la Llei qualificada de la justícia que –nosaltres ja ho vam explicar i denunciar– no reunia les garanties suficients de constitucionalitat.
La tossuderia –i la suficiència– del ministre de Justícia i Interior, empès pel president del Consell Superior de la Justícia, els ha portat tots dos a una desautorització pública del Tribunal Constitucional, que, en un aute del 17 d’octubre del 2014, ha dictaminat, responent a un requeriment raonat del copríncep francès, François Hollande, que la regulació que establia la llei votada pel Consell General el 30 de juliol del 2014 de batlles i magistrats suplents “no és conforme a la Constitució”. Ja en vaig parlar àmpliament en aquest mateixa tribuna de l’edició del dimarts 28 d’octubre del BonDia, tot recordant que el nostre grup parlamentari no havia votat aquella llei precisament perquè dubtàvem de la seva adequació a la Constitució.
Però sembla que els responsables que Antoni Martí ha posat al capdavant de la justícia andorrana no volen abandonar els titulars dels mitjans de comunicació.
Primer han jugat amb el principi del jutge predeterminat per la llei i ara estan jugant amb la confidencialitat dels expedients de l’administració de justícia.
I ho han estat fent amb total opacitat, d’esquena al Consell General, al qual no han informat de res. Tant és així que ahir dilluns vaig haver d’instar una demanda d’informació al Govern perquè ens donin còpia, sense més dilacions i excuses, dels contractes o convenis que el ministre de Justícia i Interior hagi signat amb el Govern de la comunitat foral de Navarra (Espanya) i els que el Consell Superior de la Justícia hagi pogut signar amb la societat mercantil espanyola Tracasa per a l’ús d’un sistema de gestió informàtica de la justícia i l’assistència tècnica en la implantació i el desenvolupament d’aquella aplicació informàtica.
A Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra mantenim que l’empresa Tracasa disposa d’un accés complet i il·limitat al codi i a les bases de dades del sistema d’informació en producció, sense cap control tècnic des d’Andorra. Això vol dir que tota la feina de la Batllia realitzada en el sistema i tots els expedients judicials que entren dins del sistema són visibles pels tècnics de Tracasa a Navarra. I hem afirmat que els usuaris per accedir a l’aplicació es creen des de Navarra, siguin batlles, secretaris judicials, policies, etc. L’empresa Tracasa té doncs totes les claus per poder decidir, en qualsevol moment, qui té o no accés a l’aplicació. I ningú ens ho ha desmentit.
També cal dir que no es disposa de cap coneixement tècnic suficient a Andorra per realitzar el manteniment i seguiment d’aquest sistema d’informació. Això ve provocat per la no implicació, voluntat del Consell Superior de la Justícia, en el projecte de tècnics d’Andorra, ni de l’administració pública ni de cap empresa andorrana. Sense transferència de coneixement es complicarà el manteniment a mitjà-llarg termini d’aquest sistema si un dia no es volgués renovar el manteniment amb l’empresa Tracasa.
El programa que ha contractat el Govern és un sistema que no dóna cap garantia de control ni de confidencialitat, més enllà de la fe en l’honestedat dels treballadors i de la direcció de Tracasa. Com ja hem vist a nivells més elevats de seguretat (Wikileaks, cas Snowden), aquest plantejament suposa un risc més gran de fuites d’informació confidencial cap a l’exterior.
En aquests moments desconeixem qui fa la direcció de projecte necessària per coordinar les parts tècniques informàtiques i les parts jurídiques i judicials, coordinació imprescindible per a la bona adaptació i implantació del sistema. El full de ruta dissenyat a l’inici del projecte s’ha incomplert i al final tot s’ha fet de manera opaca, sense concurrència i sense saber quins criteris han portat a elegir aquest sistema sobre d’altres que existeixen o que es podrien haver implantat.
El Govern d’Antoni Martí i el Consell Superior de la Justícia, presidit per un militant de DA, abandonen en mans privades, d’una empresa instal·lada fora d’Andorra, decisions i informacions cabdals per a la independència de la justícia i la confidencialitat de les dades que tracta. Hem de saber que en cas de necessitar qualsevol canvi, parametrització o modificació del programari, serem totalment dependents de l’empresa Tracasa.
I enmig d’aquest despropòsit el senyor Enric Casadevall Medrano feia una roda de premsa dijous passat reconeixent que ara –dic bé, ara‒ estan dissenyant un pla general de seguretat i que serà executada una auditoria de seguretat periòdica “… per una empresa independent de tots els sistemes d’informació del Consell Superior de la Justícia”.
¿I mentrestant què?
