Porta vuit anys en primera línia política. Del comú al Govern i de l’executiu al Consell. Quan es dissolgui el parlament, assegura, ho deixarà com a mínim per un temps.

Abans, Gerard Barcia dóna al Diari la seva visió de l’actual panorama polític.

La legislatura és a punt d’acabar. Quin balanç en fa?
A nivell polític, els qui veníem del Govern anterior ens hem trobat certa continuïtat. Toni Martí ha estat desenvolupant gairebé la totalitat del programa dels socialdemòcrates: acord monetari, IGI, IRPF, intercanvi automàtic, etc… Això explica que molts cops hàgim votat conjuntament amb DA.

I quines han estat les diferències?
En temes d’àmbit social. Per exemple, la modificació de la Llei de la CASS no és la que hauríem fet. Ara bé, el desenvolupament econòmic i fiscal del país ha acabat sent molt similar al que plantejàvem al Govern.

I personalment?
Hi ha hagut un volum de feina considerable. Per moments, DA ha tingut diarrea legislativa. Hi ha hagut molta feina i, quan ets un grup petit, castiga molt.

Està cansat com a conseller?
Cansat d’anar pressionat pel temps. Hi ha lleis que s’hauran de modificar la propera legislatura perquè no s’han fet bé. El legislatiu i la pressa no van junts. Hem hagut de fer esforços considerables per donar a l’abast. Si s’afegeix que vinc d’anys al comú i al Govern, són vuit anys intensos que comporten un desgast innegable.

En principi, no serà a les llistes… I al final?
Segur que no. He estat cap de l’oposició al comú i he estat al Govern i al Consell. Necessito tancar aquesta etapa i l’única forma de fer-ho és deslligant-me de la primera línia política.

Només de la primera?
En un col·lectiu petit com el nostre, quan has fet vint anys política, és impossible deslligar-te de tot i de tothom.

I què farà?
Com qualsevol ciutadà, veuré què passa a les eleccions, com s’articula el nou projecte de país al tomb del resultat i decidiré quin camí emprendre.

A les eleccions, es mullarà?
Tot depèn de com es faci, qui hi hagi i amb quines propostes. La voluntat és tenir poca participació. No m’agradaria tenir cap paper més enllà del pur elector.

I si li pregunten, diria SDP?
He de veure els projectes i els continguts. Encara és d’hora.

No té decidit el vots?
He de veure qui es presenta i en quines condicions i amb quins programes.

Què ha de tenir qui es presenti per obtenir-lo?
Un programa clar, transparent, diàfan, al contrari del de Martí fa quatre anys. Vull que qui ens han de governar ens diguin on ens volen conduir. Ara hi ha dos grans dissenys: els que pensen que hem d’anar cap a l’acord d’associació i integrar-nos en menys o més mesura a Europa i qui pensa que Andorra pot sobreviure sense fer aquests passos. Doncs, que m’expliquin uns i altres on ens portaran. I a partir d’aquí, decidiré el meu vot.

Dóna la sensació que s’ha distanciat d’SDP…
No m’he distanciat. Mai hi he estat. És obvi que tinc bons amics i companys de Govern. No cal dir, Jaume Bartumeu, amb qui hi ha una relació personal excel·lent.

Per què no va entrar a SDP?
Quan vaig decidir que volia marxar del PS, no volia  tornar, sense un temps de reflexió al mig, a apuntar-me a cap altre partit.

Com ha estat la relació al grup parlamentari?
Excel·lent. Venim del Govern de Bartumeu. Tenim la virtut que, si en algun moment hem discrepat, la relació i el viscut fa que el personal estigui per sobre del polític.

Hi ha qui diu que s’està apropant a DA…
A Andorra és difícil apropar-se i allunyar-se de ningú. Tothom tenim amics a tot arreu. Amb el nucli dur de DA, que condueix la política del Govern, a nivell programàtic, no tindria molts problemes en molts temes, però no m’apropo enlloc, sinó que em distancio de tot arreu perquè vull marcar un final d’etapa. Més independent que mai.

Com es defineix políticament?
He estat una persona amb certes arrels progressistes, i fins ara m’havia sentit còmode en un centreesquerra, com probablement ho hagués estat en un centredreta. No he estat mai un home d’extrems. Ara és un moment confús i convuls políticament i vull veure què passarà. Necessito temps per saber quin és el meu futur polític.

No serà candidat mai més?
Tinc 51 anys i, si la salut m’acompanya, probablement al llarg de la meva vida pugui tornar-ho a ser. Ara, he de veure com acaba evolucionant aquesta indefinició política.

Es penedeix d’haver esbombat públicament el que passava al PS?
No. Allò, tal com es va enfocar, no podia continuar. Era obvi que hi havia un enrenou important. Hi havia unes persones que es tornaven més visibles que altres i que radicalitzaven la política en certs àmbits i a mi no em semblava oportú. Va ser un problema de fons que, després, es va tornar en un problema de formes.

Es podria haver reconduït?
Amb voluntat de tots, probablement, però em sembla que no n’hi havia, ni per part dels uns ni dels altres.

Com a canillenc, què li sembla un comú sense oposició?
És una situació política i també social complexa. Serà difícil muntar un projecte alternatiu polític al poc que hi ha avui, perquè tampoc hi ha quelcom fort instaurat amb una força hegemònica, sinó gent que es van trobar, amb amistat de joventut, aglutinades entorn de DA. Seria bo que entre uns i altres fóssim capaços de portar una alternativa per recuperar una normalitat democràtica i que hi hagués dues candidatures.