La implementació del nou sistema informàtic per a la Justícia preocupa, i molt, Socialdemocràcia i Progrés. Sobretot per l’important risc que, al seu entendre, existeix amb la confidencialitat de les dades, que estaran a l’abast dels tècnics de l’empresa navar – resa Tracasa, encarregada tant de la instal·lació del programari com del seu manteniment.
El president del grup parlamentari mixt i membre de la plataforma, Jaume Bartumeu, va advertir de la possibilitat que hi hagi filtracions i, de fet, va posar com a exemple d’aquest perill casos ocorreguts a escala internacional com ara la publicació de documents per part de Wikileaks o el de l’exanalista de la CIA Edward Snowden.
“Si algú que tenia eines de confidencialitat molt més acurades ha acabat com ha acabat, quina tranquil·litat podem tenir nosaltres?”, es va preguntar.
No és, però, l’única crítica que es va fer des de la formació al sistema. De fet, tampoc ha agradat gens tot el procediment seguit per elegir la companyia pública navarresa que, segons va afirmar Bartumeu, “conculca tota la legislació de contractació pública”.
El president del grup mixt va recordar que malgrat haver convocat el juny del 2013 un concurs per a l’adjudicació dels treballs per a la implementació del nou sistema i tot i que s’hi havien presentat diverses empreses, “es va declarar desert” i, poc després, es van obrir les negociacions per l’acord amb Tracasa.
A banda, des d’SDP es lamenta que cap tècnic de l’Administració andorrana estigui participant en el procés. Això suposa que es faci més complicat prendre la decisió, en un futur, de no renovar el contracte de manteniment amb Tracasa, ja que al país no hi hauria ningú qualificat i preparat per realitzar- lo.
Des de la plataforma també es va valorar ahir l’aute del TC que declarava inconstitucional l’article de la Llei de la Justícia sobre els batlles i magistrats suplents. Bartumeu va recordar que, d’aquesta forma, l’organisme referma els arguments que, des del grup mixt, ja es van emprar per oposar-se al text.
“El TC ha picat els dits al ministre”, va apuntar, per després mostrar-se obert a col·laborar amb els altres grups parlamentaris i el Govern per elaborar un text que avali les figures de magistrats i batlles suplents, “a les quals nosaltres mai no ens hem oposat sempre que sigui amb criteris constitucionals”.