El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat que l’article 48 de la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la justícia, sobre el qual el copríncep francès havia requerit dictamen previ d’adequació a la Constitució, no és conforme a la Carta Magna.

Així es fa palès en l’aute de l’alt tribunal datat el divendres 17 d’octubre, on s’especifica també que la resta de preceptes de la llei “podran ser sancionats pels coprínceps, si escau”.

L’article en qüestió és el relatiu a la creació de la figura del jutge substitut, al seu nomenament a partir d’un torn rotatori d’una llista preestablerta que elaboraria el Consell Superior de la Justícia i a la durada de les seves funcions, aspectes dels quals el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés i president del grup mixt, Jaume Bartumeu, ja havia alertat el dia de la votació de la llei de la seva possible inconstitucionalitat.

Com era previsible les reaccions i interpretacions del pronunciament del TC van ser força diferents.

Mentre Bartumeu es mostrava satisfet i assegurava que l’aute és “una picada de dits al ministre, als membres de DA de la comissió d’Interior i, en definitiva, a tots els que van votar la llei”, el titular de Justícia i Interior, Xavier Espot, mantenia que el pronunciament del Tribunal Constitucional “no és negatiu des del punt de vista del Govern”.

Espot va argumentar la seva afirmació en el fet que l’aute no qüestiona la figura del jutge substitut, si bé va admetre que la “regulació d’aquesta és constitucional però insuficient”.

En aquest sentit, el ministre, que va assegurar que l’aute “ens tranquil·litza molt”, va explicar que caldrà “clarificar millor” alguns aspectes com la prelació dels aspirants a la llista, però es va mostrar globalment satisfet perquè es podrà “trobar una fórmula que permeti cobrir les vacants” i es garanteixi d’aquesta manera el funcionament de la justícia i drets fonamentals com “el dret a la jurisdicció i el dret a un judici de durada raonable”.

Finalment, i a falta d’acabar d’analitzar el pronunciament del Tribunal Constitucional, Espot va explicar que ara tocarà promulgar la llei sense l’article 48 i posteriorment, un cop entri en vigor, presentar un nou projecte de modificació per incloure-hi l’article esmentat amb les millores necessàries perquè s’adapti a les disposicions de la Carta Magna.

Per la seva part, Bartumeu, que va assegurar que al seu grup “estem molt contents perquè el tribunal ha posat al seu lloc el Consell General, el Govern i el Consell Superior de la Justícia”, va destacar que l’aute del TC “no prohibeix la figura del jutge substitut” i que per tant “la poden crear”, però  “deixa molt clar que per fer-ho ha de respectar la Constitució”.

En aquest sentit, Bartumeu, que va pronosticar que el redactat final de la llei un cop es torni a modificar “s’acostarà més a les nostres esmenes que no al text que es volia tirar endavant”, va insistir que l’aute del Tribunal Constitucional és prou contundent a l’hora de deixar clar que ha de ser un torn públic i determinat, que el Consell Superior de la Justícia no pot nomenar un jutge substitut i després dir a qui toca, i que s’ha de saber per quin temps es nomenen.

Precisament, i pel que fa a l’estatut jurídic de jutge substitut, l’aute incideix en els dèficits de regulació ja que “no comprèn aspectes essencials d’una regulació de l’estatut del jutge substitut, que han de ser organitzats per garantir els principis centrals de l’organització judicial que es desprenen de la Constitució pel que fa a la plena predeterminació del jutge i a la radical independència judicial”.

En aquest sentit, l’aute apunta que “una regulació constitucionalment adequada exigeix que una llei qualificada estableixi els criteris de l’ordre de la llista inicial, si una incorporació genera una nova ordenació, o si cal instar-la, exigeix l’acceptació prèvia per ser o no ser a la llista”. A més es deixa clar que “l’òrgan que decideix el nomenament no pot ésser l’òrgan que fa l’ordenació de la llista”.

Pel que fa al mandat temporal del jutge substitut, el TC considera “com a requisit indispensable l’establiment d’un període de mandat temporal clarament determinat en el temps”, i tot i que admet que no li correspon fer cap proposta suggereix la possibilitat d’aplicar als jutges substituts el mateix temps de mandat que s’aplica als que formen part de la carrera judicial.

L’aute del TC fa referència també a la petició del síndic del 27 d’agost de poder publicar la modificació de la Llei qualificada de la justícia sense l’article qüestionat pel copríncep francès en la seva demanda de requeriment previ d’inconstitucionalitat i, com en l’aute del 9 de setembre, li torna a picar els dits.

En aquest sentit, l’alt tribunal assegura que “aquesta petició en aquell moment processal era prematura, però una vegada emès aquest dictamen, si el Consell General ho considera oportú ara és procedent efectuar la sanció de la Llei esmentada excloent-ne, tal com sol·licitava, l’article 48”.

Ja en les conclusions, l’aute afirma que “la creació de jutges substituts no és contrària a la Constitució, però la regulació concreta establerta en aquest article no assegura de manera suficient un estatut jurídic del jutge substitut que contingui totes les exigències que la Constitució estableix per a la justícia”.