En la sessió del Consell General de dijous de la setmana passada, dia 9 d’octubre, vaig preguntar al Govern en relació a la preparació per part de l’administració fiscal de la propera aplicació de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Recordem que el Consell General va aprovar el 24 d’abril del 2014 la llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les persones físiques. El Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 30, de data 21 de maig del 2014, va publicar la llei.
En data 30 de juliol del 2014 es va publicar el reglament de l’IRPF, amb el qual es pretenia completar la configuració del nou marc fiscal andorrà en matèria d’imposició directa sobre la renda.
He hagut d’interpel·lar el Govern perquè dos mesos i mig després de l’aprovació del reglament són moltes les persones, treballadors per compte propi, petits i mitjans empresaris i, també, treballadors assalariats, que no acaben de copsar l’abast de l’aplicació d’aquesta nova normativa.
Són persones, físiques i jurídiques, subjectes a l’impost que quan telefonen o acuden a l’Agència Fiscal i de Fronteres no troben una resposta clara, concisa i concreta als nombrosos interrogants que els planteja el desplegament d’aquesta nova normativa tributària. Una norma que és aplicable, recordem-ho, als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2015.
Són moltes les persones, els empresaris, professionals per compte propi i també assalariats que ens exposen la seva preocupació i, per què no dir-ho, l’angoixa que els comporta el silenci del Govern, que no ha iniciat cap campanya d’explicació.
Per això vaig preguntar al Govern dijous passat si ens podia explicar en quin punt es troba el desenvolupament de les eines d’implantació administrativa de l’aplicació de l’IRPF l’any vinent.
La resposta del ministre de Finances, Jordi Cinca, no ens va acabar de convèncer.
Les seves explicacions no van pas poder amagar que, tal com es queixen els petits empresaris i els professionals independents, hi ha hagut ben poc acompanyament i gairebé cap explicació als que han de suportar i abonar l’impost.
La meva pregunta al Govern també va permetre constatar que tampoc no s’ha explicat prou als empresaris que hi haurà una integració de l’actual impost d’activitats econòmiques en l’impost sobre la renda a partir de les liquidacions 2016.
Comptat i debatut en el dia d’avui, 14 d’octubre, no ha començat el pla de comunicació que el Govern anuncia i els formularis per a les declaracions tampoc no han estat distribuïts per facilitar una bona adaptació dels empresaris i professionals al nou marc tributari.
Finalment, el ministre de Finances em va dir que ja havien començat una primera campanya d’explicació interna a les empreses, basada sobre una distribució que va fixar en el 80%-20%.
Pensa el ministre de Finances que un 80% dels assalariats del país estan treballant per al sector de les grans empreses i, per això, em digué que havien començat a fer exposicions informatives en aquell sector de grans grups empresarials deixant per a una segona fase el sector de petits empresaris i professionals, que, en l’estadística del Govern, han estimat en un 20% del sector econòmic.
Per part nostra, pensem, com li vaig replicar al ministre de Finances, que calia procedir exactament a l’inrevés. L’anomenat –pel ministre– 20% de l’economia és al capdavall el gruix i el nervi del teixit productiu del país.
Estem parlant de petits empresaris, professionals i els assalariats d’aquestes petites empreses que no tenen la possibilitat –perquè els seus comptes són ajustats i prims– de fer el que sí que es poden permetre els grans grups empresarials (els del 80% del ministre de Finances), que és contractar advocats, economistes i consultors comptables per preparar les seves declaracions d’impostos.
Estem parlant d’actors econòmics essencials del nostre teixit productiu que necessiten un suport i una informació que el Govern té obligació de donar-los.
I en el dia d’avui, a 78 dies de la data d’inici d’aplicació de l’impost sobre la renda, el Govern no els l’ha donat.
El Govern “dels millors” va tard i, a més, s’equivoca en l’ordre de prioritats.
Aquí tenim una altra –i fonda– diferència entre DA i SDP. Per ells el que compta només són les grans empreses i grups econòmics i els dediquen totes les atencions.
Nosaltres volem una Andorra amb una economia competitiva que permeti als professionals i als petits empresaris mantenir el seu paper determinant en el teixit productiu andorrà.
SDP vol una Andorra amb futur.
