Del Madriu fa molt temps que se’n parla. Els cortalans, que des de temps immemorials aprofiten els seus recursos els primers, així com les administracions comunals, que comparteixen els territoris en situació d’indivís.
Més recentment, la resta de persones que d’una manera o altra gaudim dels seus paisatges naturals i culturals. Les valls de conjunt Madriu-Pedrafita- Claror han viscut temps d’aprofitament i d’abandó. Temps d’especulació i de protecció. Temps de reivindicació i d’oposició.
Potser ha arribat l’hora de reconèixer el valor que té per a Andorra i la seva gent aquest espai natural, perquè s’ha esmerçat més temps a parlar i escriure sobre el Madriu que el que s’ha emprat a visitar-lo i conèixer-lo. Que hagin calgut deu anys per acordar un pla de gestió que estableixi les bases per a la seva aplicació en diu molt dels ànims amb què s’aborda la qüestió.
Mentrestant, les cabanes amb el sostre englevat s’ensorren una darrere l’altra. Tinc la sensació que, passats deu anys del reconeixement internacional del seu valor patrimonial, encara no hem pres la decisió de comprometre’ns plenament, passant de les paraules als fets, dotant-nos dels mitjans per tenir cura d’aquests preuats béns que són l’aigua, el sòl, les plantes, la fauna, els cortals, els camins i el silenci d’uns paisatges només trencat pel cant dels ocells.
Al Madriu li cal el nostre compromís. Un compromís públic ben visible a través d’acords, pactes, lleis, reglaments i mitjans que garanteixin la seva millora i conservació, que permeti aprofundir en el coneixement del seu complex sistema natural i que permeti perseguir i sancionar qui atempti contra el patrimoni públic, l’únic patrimoni dels que no en tenen cap altre, que són la majoria. Perquè el que la vall ens dóna, el que hi trobem, són les marques del pas del temps en els habitants d’aquestes valls, des dels orígens fins avui dia.
Veiem els rastres deixats per la cultura andorrana i pirinenca als que ningú voldria renunciar, excepte aquell que es pugui sentir acomplexat. Per tant, s’ha de reconèixer el rol indiscutible que té la preservació del patrimoni cultural en el desenvolupament de la nostra societat, com a portador de la nostra memòria col·lectiva, assumint plenament el nostre rol en el deure de tenir cura de la vall del Madriu amb un compromís clar.
