S’acosten les eleccions generals i el sector de la banca que la tardor de l’any 2010 va desfermar una campanya d’intoxicació contra el nostre Govern perquè havia iniciat la negociació d’un acord monetari amb la Unió Europea, torna a manifestar la seva voluntat d’interferir en la política d’Andorra.
I ho fan escometent contra la proposta d’establir un acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, que el 5 de maig del 2010, durant el meu mandat de cap de Govern, Andorra va demanar a Brussel·les.
Els defensors de les essències de la banca tradicional, asseguts en les seves poltrones que dominen la rotonda d’Andorra la Vella, han fet públic –selectivament, això sí– l’informe que l’empresa consultora internacional KPMG ha dut a terme durant el mes d’agost. Un informe centrat a comentar uns escenaris ja analitzats –amb molt més rigor, val a dir-ho– per la Comissió Europea en la seva comunicació del 20 de novembre del 2012.
L’informe de KPMG és totalment negatiu. S’esforça a posar l’accent en els riscos i les amenaces, passant de puntetes sobre les enormes oportunitats que s’obriran per als joves, per als professionals i per a les empreses d’Andorra.
Escrivint el que afirmen sovint els directius dels dos bancs que tenen les seus centrals a tocar del riu Valira, a banda i banda del pont de París, l’informe proclama que l’acostament a Europa que defensem comportaria “…tensions de liquiditat i reducció del volum gestionat, amb la consegüent caiguda d’ingressos, i potencial efecte de reducció del finançament empresarial i públic i reducció de l’ocupació a Andorra”.
Si ens haguéssim de creure tan negres prediccions arribaríem a la conclusió que s’acosta l’apocalipsi.
Però no podem perdre de vista que, amb aquest informe negatiu, torna la política de la por en gairebé idèntics termes a quan nosaltres negociàvem des del Govern (novembre 2010-febrer 2011) l’Acord Monetari. També aleshores la mateixa branca de la banca andorrana va fer circular els mateixos negres presagis que ara fan rebrotar.
No volen tocar res. No volen canviar res. Volen seguir fent el que millor els convingui, sense gaires controls.
Enfront d’aquests immobilistes defensors dels seus privilegis, a Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) pensem que cal continuar avançant cap a una associació positiva amb Europa.
El procés que ens hi haurà de portar permetrà la modulació dels capítols a negociar, adaptant-los a les característiques geogràfiques i econòmiques d’Andorra. Un procés amb una forta temporalitat, que serà gradual i, si convé, amb l’excepcionalitat necessària per portar-lo a terme.
Les fórmules que s’utilitzaran hauran de permetre assegurar la sostenibilitat d’Andorra per ajudar i no pas per condemnar el teixit productiu del país.
En aquesta línia i reunint aquestes condicions, l’acord marc d’associació serà positiu perquè podrem oferir als nostres joves un marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal progressiu i ampli amb la finalitat que tinguin garantit un lloc de treball a Andorra i també que puguin trobar feina arreu de l’Europa comunitària. Un marc adequat al nivell de formació que tenen.
Els treballadors assalariats i els empresaris també obtindran un estatus més favorable en les seves relacions laborals i mercantils amb Europa, en un entorn de seguretat jurídica.
L’alternativa es torna a situar doncs entre el camí del futur i de l’economia competitiva o el de la marxa enrere cap al tancament, intentant ressuscitar una Andorra al servei d’una minoria, dels interessos creats.
A SDP defensem el camí del futur.
Volem un Estat fort amb una economia competitiva que faci d’Andorra un país modern.
