El 8 de novembre del 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 15 de setembre Dia mundial de la democràcia.

Es volia oferir així una oportunitat a tots els estats membres, a les organitzacions internacionals membres del sistema de les Nacions Unides i a altres organitzacions regionals, intergovernamentals o no governamentals, de fer el punt sobre l’estat de la democràcia al món i a cadascun dels països.

Ara fa deu anys, el 15 de setembre, la Unió Interparlamentària, de la qual el Consell General forma part, va adoptar la declaració universal de la democràcia. És un document que referma el compromís de la comunitat internacional en la promoció i l’adopció dels valors democràtics.

En l’edició d’ahir, dilluns 15 de setembre del 2014, el diari de San Marino La Tribuna ens recordava que s’havia volgut fer coincidir aquesta data del dia mundial de la democràcia amb una data històrica de trista memòria per a la democràcia: el 15 de setembre de 1935. Aquell dia el règim nazi va promulgar la llei sobre la ciutadania alemanya que negava a les persones d’origen jueu el dret a la nacionalitat alemanya.

Posteriorment el règim nazi va promulgar dues lleis més absolutament indignes que van comportar que els jueus no fossin considerats ciutadans alemanys sinó “persones pertanyents a l’Estat”, la qual cosa va comportar la pèrdua de tots els drets garantits als ciutadans.
Sabem els drames, els patiments i els horrors que aquelles normes van generar arreu d’Europa.
La història del segle passat deixa així constància que la democràcia és un sistema d’organització de la societat que és delicat i complex. I també fràgil.

Un sistema que necessita equilibri entre els poders dels governants i la tutela dels drets de les persones i les minories.
Precisament perquè la democràcia necessita voluntat, energia i constància, és molt important que a Andorra, on sortosament sempre s’ha mantingut la pau, el Consell General hagi organitzat, un any més, un acte de celebració d’aquest Dia mundial de la democràcia.
La defensa de la democràcia, i l’equilibri entre els poders establert a la Constitució, ens ha de fer tenir la consciència política ben desperta a tots. No n’hi ha prou amb el compromís dels que exercim una activitat política o institucional, sinó que convé també reforçar la participació de les ciutadanes i dels ciutadans.

Les dificultats i complicacions de l’actual etapa, econòmica i política, d’Andorra fan necessària una forta implicació ciutadana.
Enguany ha estat una bona idea de la Unió Interparlamentària proposar que el tema de reflexió fos el suport a una implicació i participació més grans de les noves generacions en la política i el govern de l’anomenada “cosa pública”.

El compromís i l’aportació dels joves, pel que fa a creativitat i pensament innovador, són una condició indispensable per aconseguir un bon funcionament de la democràcia.

I també poden ser una aportació positiva per encarar les complicades situacions del difícil present.

Per això el debat d’ahir al vespre al Consell General fou, de ben segur, no solament interessant sinó, també, molt positiu. En un món inestable el moviment és l’única manera de conservar l’equilibri.

Innovació i formació han de ser els motors del progrés polític. Uns motors que demanen voluntat i també llibertat d’actuació.