En la meva darrera tribuna del passat mes de juliol, el dimarts dia 29, explicava en aquesta mateixa pàgina que el dijous 24 de juliol el Consell General havia aprovat per majoria, amb els vots en contra del nostre grup parlamentari, una llei de modificació de la Llei qualificada de la justícia i una altra llei que modifica la Llei dels procediments judicials.

Explicava en aquella tribuna que els articles 33, 41 i 48 de la modificació de la Llei qualificada de la justícia no respecten l’article 90 de la Constitució, que estableix sense embuts que els batlles i jutges seran nomenats per a un mandat de sis anys.

La llei, votada per DA i el PS, pretén nomenar batlles i jutges substituts i de reforç per a períodes més curts.

Ho va manifestar el nostre portaveu a la comissió d’Interior del Consell, el conseller general Gerard Barcia, en la intervenció davant del ple del Consell General del dijous 24 de juliol, i ho vaig escriure aquí, al BonDia, el dia 29 de juliol: la llei votada per DA i el PS permetrà al Consell Superior de la Justícia nomenar batlles i magistrats per a un any o per a divuit mesos. No hi estem d’acord perquè estem convençuts que el dret a la jurisdicció es pot i s’ha de reforçar sense violar la Constitució.

El copríncep francès deu tenir una preocupació semblant ja que el dia 11 d’agost va fer saber que, d’acord amb els articles 45.2 i 46.1 de la Constitució, havia decidit demanar al Tribunal Constitucional que formulés un dictamen previ sobre la conformitat de la reforma de la Llei qualificada de la justícia amb la Constitució.

Aquest tràmit, previst en la Constitució, permet als coprínceps –conjuntament o separadament– sol·licitar un informe del tribunal abans de signar una llei votada pel Consell General si tenen, i és evident que el copríncep francès els té, dubtes raonables sobre la constitucionalitat d’una llei votada al Consell General.

La setmana passada, en la reunió de la junta de presidents del dimecres 3 de setembre, ens assabentàvem que el síndic general s’havia adreçat una setmana abans al Tribunal Constitucional, el dimecres 27 d’agost, presentant un escrit atípic, inusual i, en qualsevol cas, contrari al principi de separació de poders, en el qual pretenia dictar al Tribunal Constitucional la seva actuació en la tramitació de la sol·licitud de dictamen previ de constitucionalitat del copríncep francès.

Per primera vegada en la jove història constitucional andorrana (1993-2014), un síndic no atén al que estableix la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
El síndic no ha esperat que, de conformitat amb l’article 66 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, el tribunal admetés a tràmit la demanda de dictamen previ de constitucionalitat.

Si és el cas el tribunal ho farà precisament avui, dia 9 de setembre. Només després d’aquella eventual admissió a tràmit, una volta es notifiqui l’admissió al Consell General com a òrgan que ha adoptat la norma qüestionada (article 47.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional), el síndic podia –havia– d’adreçar-se al Tribunal Constitucional. Si volia respectar el procediment fixat per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i respectar, alhora, el principi de separació de poders, mai no podia adreçar-se abans d’hora al Tribunal Constitucional per intentar condicionar, suggerir o influir en la tramitació del dictamen previ de constitucionalitat instat pel copríncep francès.

¿Qui és el síndic per demanar, insisteixo, abans d’hora, al Tribunal Constitucional que limiti, retalli i condicioni el seu àmbit jurisdiccional al que li convé al Govern de DA?

El síndic i el grup parlamentari del qual forma part haurien de saber que el Tribunal Constitucional (article 95.1 de la Constitució) és l’intèrpret suprem de la Constitució.

També convindria que el Govern i Sindicatura es rellegissin l’article 3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, que estableix que el Tribunal Constitucional està sotmès únicament a la Constitució i a la seva llei reguladora.

En conseqüència, com diu l’aute de data 13 de novembre del 1995 del Tribunal Constitucional, “és obvi, per tant, que únicament pot realitzar les seves actuacions i desenvolupar els corresponents procediments en el marc d’allò que li ordena la norma fonamental, per un costat, i la seva llei qualificada per l’altre”.

D’altra banda el síndic, en el seu atípic i precipitat escrit del dia 27 d’agost, insta el Tribunal Constitucional –de manera improcedent– a efectuar un judici d’oportunitat a l’hora d’admetre –si ho fes– la petició de dictamen previ instada pel copríncep francès.

Aquesta petició del síndic és també contrària a l’article 8.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, que ordena a aquest decidir sobre la validesa o la nul·litat de les normes impugnades sense fer judicis d’oportunitat sobre l’actuació dels restants poders públics.

En definitiva, reiterem el nostre convenciment que la modificació de la Llei qualificada de la justícia aprovada per DA amb el suport del PS té nombroses disposicions inconstitucionals i constatem que el síndic ha iniciat una perillosa via en saltar-se el procediment constitucional establert, intentant condicionar l’actuació del Tribunal Constitucional en la tramitació de la sol·licitud de dictamen previ de constitucionalitat instada pel copríncep francès.