Hem arribat al pic de l’estiu. El 15 d’agost és un punt àlgid per al comerç i el turisme andorrans, com ho és també per a l’agricultura i la ramaderia tradicionals. També és, però, un moment de vacances per a d’altres sectors i es crea un desert de notícies als mitjans d’informació.
Per això, durant l’estiu, notícies que tindrien poc recor – regut als mitjans gene ralistes escalen fins a les portades. Com també, continguts amb poca rellevància in formativa, com els rànquings, ara s’aprofiten per complementar les tradicionals serps de l’estiu, aquelles notícies que es fan durar fins que n’apareix una de nova.
Enguany ja s’han publicat alguns rànquings estivals sobre Andorra: l’OSCE-PA manté Andorra en el primer lloc del rànquing de dones parlamentàries; el rànquing mundial en què una entitat bancària ocupa la posició 783a i alhora el primer lloc dels bancs andorrans; el 40è lloc d’Andorra en el rànquing de països amb un desenvolupament humà més gran; i un rànquing en què el Principat apareix com un dels cinc països on surt més a compte guardar-hi la fortuna.
Hi afegiré el meu, el rànquing 2014 dels països de l’ONU en la implantació del govern electrònic, en què Andor ra ha pujat en deu anys del lloc 167è al 43è d’entre 193 països.
Aquests rànquings, que fan treure pit als uns i aflorar la crítica dels altres, m’han fet tornar progressivament suspicaç, vist com ens han fet combregar amb rodes de molí en temes tan importants com, per exemple, les confessades manipulacions de l’índex euríbor, els balanços falsejats d’empreses que fan fallida d’avui per demà o el rescat dels bancs, modèlics fins llavors segons els rànquings.
Em preocupa veure com es prenen decisions que ens governen basades en rànquings mundials o ratings eco nòmics tan poc fiables. Gairebé mai no es qüestionen, com tampoc el finançament dels organismes que els elaboren, ni la integritat dels experts que els avalen.
Qüestionar-los seria una actitud assenyada, vist com es manipula impunement la informació que serveix per avalar la privatització dels guanys i la socialització de les pèrdues, així com les retallades de drets socials, laborals i econòmics.
