El Govern de DA acaba de presentar, a finals de juny, un projecte de llei per modificar la situació actual de les pensions per jubilació de la funció pública.
Després de tres anys de converses –penso que qualificar-les de negociacions seria emprar malament el concepte– no s’ha arribat a cap entesa amb els sindicats dels funcionaris, que, la setmana passada, ens varen voler explicar el seu descontentament amb el text adoptat pel Govern.
Tres anys marejant la perdiu i ara ens volen fer córrer: han declarat la urgència en la tramitació parlamentària i el termini d’esmenes s’acabarà dijous, 17 de juliol.
Hi hauria molt a dir sobre la justificació eventual d’aquella declaració d’urgència. No volem encetar un debat sobre la forma –aquelles formes que eren tan i tan importants pel senyor Antoni Martí quan va iniciar el seu mandat–. Però sí que volem manifestar que el conjunt del projecte té una vinculació directa amb l’àmbit del títol I de la Constitució, que fa referència a la no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte desfavorable.
Precisament per aquesta vinculació el nostre grup parlamentari necessitarà, com a mínim, la resta del mes de juliol i tot el mes d’agost per poder analitzar, amb l’atenció adequada i l’assessorament escaient, el projecte de llei.
Assessorament que, com de ben segur tothom entendrà, no és pas fàcil de trobar en plenes vacances d’estiu. Per això avui mateix demanarem a la Sindicatura que ens deixi tot l’estiu per poder analitzar el text i disposar del temps necessari per proposar-hi esmenes.
Ja d’entrada constatem que el Govern de DA, farcit de valents, que pretenia ridiculitzar la taula de la funció pública que el nostre Govern va reunir per avançar en la negociació amb els sindicats de funcionaris, ha fracassat en el seu mètode: han malbaratat tres anys, els sindicats rebutgen el text i, ara, correm-hi tots!
El ministre de Finances pot dir el que li sembli, però tots ens hem adonat que és presoner de la demagògia del sector dretà, àmpliament majoritari, del grup parlamentari de DA. Només volen poder dir que han aprimat el cost de l’administració.
L’administració pública és un dels pilars que garanteix l’Estat de dret i la millor garantia que les normes i els procediments legals s’apliquen al conjunt dels ciutadans de manera ordenada, transparent i igualitària.
La Llei de la funció pública de l’any 2000 va servir de base per al desplegament i el creixement de l’administració pública andorrana, segons un model econòmic i social que, avui, demana una profunda revisió i actualització. Ho he dit des de l’any 2009. I ho vaig dir durant la campanya electoral del 2011. I amb el company Víctor Naudi ho vam tornar a dir en la roda de premsa a la seu d’SDP, dijous passat.
En aquest sentit, la Llei de la funció pública representa actualment el principal obstacle per abordar una reforma indefugible de l’administració pública. Aquesta reforma, que nosaltres a SDP volem fer en el marc d’un ampli pacte d’Estat, ens ha de permetre assolir una administració més eficient, àgil, dignificada i sostenible. Ens ha d’assegurar una administració cada cop més professionalitzada que doni més i millors serveis a la ciutadania. Aquesta reforma ha de permetre, a la pràctica, defugir els atacs sistemàtics de desprestigi contra els funcionaris, perquè ha de garantir el restabliment dels valors d’exigència, competència i servei públic que inspiren el dia a dia d’aquests treballadors i que tots perseguim.
El que cal fer per anar en aquesta direcció és:
• Reformar la llei actual a partir de la consideració dels 33 acords a què va arribar la Taula de Treball sobre la Llei de la Funció Pública; durant la nostra etapa de govern.
• Promoure nous sistemes de gestió de recursos humans que fomentin la formació, la motivació, la implicació i la competència personal dels treballadors del sector públic com a elements clau d’una administració eficaç.
• Continuar apostant per la integritat i l’exigència primordial del mèrit, a partir de la millora de la professionalització dels treballadors de l’administració i considerant el desenvolupament d’estructures de carrera professional centrades en el desenvolupament personal i professional.
• Establir procediments selectius basats en els principis d’igualtat, publicitat, concurrència i mèrit per a totes aquelles figures que no estan degudament regulades (eventuals, comissions de serveis, adscripcions temporals i complements de responsabilitat addicional).
• Transformar les inèrcies d’una gestió en clau patrimonial dels departaments ministerials per aconseguir una política unitària i al màxim d’optimitzada del personal de l’administració, amb una àmplia mobilitat a través d’un sistema que integri els trasllats, les comissions de serveis i les adscripcions temporals, així com altres figures que es puguin introduir.
• Impulsar accions com la congelació de la contractació de nous funcionaris, convertint en excepcional la reposició de baixes i funcionaris jubilats; la restricció de la contractació del personal de relació especial; la limitació dels viatges i els desplaçaments d’alts càrrecs i personal en general, i la imposició d’una rebaixa global de les despeses protocol·làries. Tot això amb l’objectiu d’aconseguir que l’administració pública esdevingui operativament i econòmicament sostenible.
Totes aquestes propostes són la demostració que a Socialdemocràcia i Progrés tenim ben assumida la responsabilitat política que ens pertoca. Coneixedors com som de la situació de l’Estat, tocant de peus a terra, defensem els nostres valors i, també, el principi de confiança legítima que permet pensar que les normes legals desfavorables no han de ser retroactives.
