El president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, considera que la proposició de llei de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge –que ell mateix va qualificar com a “llei mordassa” durant el debat al Consell General sobre la seva presa en consideració– té com a objectiu legalitzar “el control dels mitjans de comunicació des de la tercera planta de l’edifici administratiu, que no cal que recordi que és on està instal·lada la Presidència del Govern”.

 Bartumeu va manifestar que “crec que durant aquesta legislatura hi ha hagut més d’una i més de dues intervencions des del tercer pis de l’edifici administratiu prop dels responsables dels mitjans de comunicació perquè retiressin notícies de publicacions digitals o perquè no es tractés una notícia d’una determinada manera”. Això, va afegir el membre de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), “que és un escàndol ara ho volen elevar a rang de llei perquè ja no ho puguem qualificar d’escàndol, sinó d’aplicació d’una trista llei mordassa”.

En línia amb el que ja va manifestar al seu dia, Bartumeu va recordar que aquesta iniciativa legislativa obeeix també, a més de l’afany de control, a “la pell fina d’alguns”, en referència a membres de l’actual majoria parlamentària que, segons va afirmar, havien promogut durant la legislatura anterior comentaris anònims en determinats mitjans i que ara volen regular aquesta matèria “per protegir el seu ego”.

Bartumeu va fer aquestes declaracions durant la presentació de les 22 esmenes que el grup mixt ha presentat a la proposició de llei. Segons va explicar, una bona part de les esmenes “són gairebé de totalitat” perquè proposen suprimir no només molts paràgrafs de l’exposició de motius sinó seccions senceres i “disposicions essencials” de la llei. “Si se’ns aprovessin les nostres esmenes, el text proposat pel grup de la majoria quedaria tan reduït a la mínima expressió que probablement perdria la finalitat que els va moure a presentar-lo, que és el control editorial i introduir una censura tàcita en els mitjans de comunicació i sobretot introduir l’angúnia en els professionals i la preocupació en les empreses editorials per les conseqüències econòmiques que pogués tenir”, va indicar el president del grup mixt.

Un dels objectius d’aquest grup de l’oposició amb algunes de les esmenes presentades és “que les normes constitucionals bàsiques continuïn sent respectades per aquesta majoria aclaparadora, ja que no és admissible que normes civils vulguin passar al davant de la normativa penal”. Així, per exemple, es proposa modificar el termini de prescripció dels quatre anys que fixa el text dels demòcrates a sis mesos, “tenint en compte que el Codi Penal estableix la prescripció en sis mesos pel delicte de calúmnia”. També s’aposta per eliminar “el mal anomenat control editorial” i l’article referent a la responsabilitat solidària directa “perquè és un obstacle a la llibertat de premsa”.

Les quatre primeres esmenes  proposen canvis a l’exposició de motius i la supressió d’alguns paràgrafs “que afecten els plantejaments de base d’aquesta llei mordassa”. Les esmenes es presenten, segons aquest grup, perquè “s’està confonent protecció de l’honor i protecció de dades”, perquè “no hi ha conflicte d’interessos que justifiqui la violació d’un dret fonamental”, “per eliminar perilloses confusions entre el dret a difondre informació veraç i els drets de la informació” i perquè “s’està intentant dir que els drets de rèplica i rectificació són una ampliació de la llibertat d’informació, i nosaltres entenem que poden ser una condició perquè es pugui exercir aquesta llibertat, però en tot cas no l’amplien”. També s’esmenen alguns articles per “reafirmar la submissió a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i també perquè volem mantenir el respecte a la jerarquia normativa”.

Segons Bartumeu, “no es pot passar al davant del Codi Penal i aquesta llei intenta passar-hi o dir-li al jutge penal el que ha de fer a partir d’una normativa civil, com és aquesta”. Les esmenes del grup mixt pretenen també “defensar la llibertat d’informació, suprimir el control editorial i la pressió sobre els operadors”. Així mateix, es vol suprimir “la secció que fa referència als drets de rèplica i rectificació, perquè en tot cas ha d’estar en una altra normativa i no en aquesta”.