El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, considera que la proposició de llei de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge –que ell mateix va qualificar com a “llei mordassa”– té com a objectiu legalitzar “el control dels mitjans de comunicació des de la tercera planta de l’edifici administratiu, que no cal que recordi que és on està instal·lada la Presidència del Govern”.

Bartumeu va manifestar que “crec que durant aquesta legislatura hi ha hagut més d’una i més de dues intervencions des del tercer pis de l’edifici administratiu prop dels responsables dels mitjans de comunicació perquè retiressin notícies de publicacions digitals o perquè no es tractés una notícia d’una determinada manera”.

Això, va afegir el membre de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), “que és un escàndol ara ho volen elevar a rang de llei perquè ja no ho puguem qualificar d’escàndol, sinó d’aplicació d’una trista llei mordassa”.

El conseller d’SDP va recordar que aquesta iniciativa legislativa obeeix també, a més de l’afany de control, a “la pell fina d’alguns”, en referència a membres de l’actual majoria parlamentària que, segons va afirmar, havien promogut durant la legislatura anterior comentaris anònims en determinats mitjans i que ara volen regular aquesta matèria “per protegir el seu ego”.

Bartumeu va fer aquestes declaracions durant la presentació de les 22 esmenes que el grup mixt ha presentat a la proposició de llei. Segons va explicar, una bona part de les esmenes “són gairebé de totalitat” perquè proposen suprimir no només molts paràgrafs de l’exposició de motius sinó seccions senceres i “disposicions essencials” de la llei.

“Si se’ns aprovessin les nostres esmenes, el text proposat pel grup de la majoria quedaria tan reduït a la mínima expressió que probablement perdria la finalitat que els va moure a presentar-lo, que és el control editorial i introduir una censura tàcita en els mitjans de comunicació i sobretot introduir l’angúnia en els professionals i la preocupació en les empreses editorials per les conseqüències econòmiques que pogués tenir”, va indicar Bartumeu.

Un objectiu d’algunes de les esmenes és “que les normes constitucionals bàsiques continuïn sent respectades per aquesta majoria aclaparadora, ja que no és admissible que normes civils vulguin passar al davant de la normativa penal”. Així, per exemple, es proposa modificar el termini de prescripció de quatre anys a sis mesos, en qüestions relacionades amb calúmnies.