Així es va expressar ahir alConsell General el conseller de Demòcrates per Andorra (DA), Martí Salvans, i no sense argumentació, ni raó.

El conseller demòcrata va explicar que el pas del temps fa que les visions canviïn –en general les persones solem perdre la vista– i per això, Andorra necessita unes noves ulleres i una nova visió.

Evidentment, la frase anava dirigida als sectors més reticents als canvis, tradicionalistes o immobilistes, però curiosament també als sindicats que es van apuntar a un meeting-roda de premsa que en temps normals –sense IRPF a l’horitzó– era més que improbable. Ahir, no només Salvans va defensar la necessitat per Andorra d’avançar encara que sigui en una  homologació del sistema tributari per aconseguir signar acords de no doble imposició amb els països veïns, però també per obrir la seva economia al món i donar als inversors més seguretat jurídica, sinó que també s’hi va afegir la veu políticament amb més experiència de l’oposició.

El president del grup mixt –que va votar a favor de la llei de l’IRPF–, Jaume Bartumeu, no només va corroborar els arguments de Salvans sinó que va anar molt més lluny i sense manies va fer una crida per lluitar contra els involucionistes i tots aquells que prefereixen una Andorra ancorada en les institucions feudals sense impostos però també sense transparència, i que sembla ser que, a base de tanta opacitat, obliden que la carena dels Pirineus és insuficient per amagar-la. I és que encara que molts desconeguin el Principat, els nostres veïns si saben on som, com ho saben molts altres països de dins i fora de la Unió Europea.

Els temps en què Andorra passava desapercebuda han quedat tan lluny que per poder-los entreveure no caldria canviar d’ulleres, sinó potser comprar un bon telescopi i tot i així, potser no s’arribarien ni a insinuar.