Els demòcrates són conscients que cada vegada s’està demanant als ciutadans una major contribució a les arques de l’Estat a través de les diferents figures impositives que s’han anat implantant i per aquest motiu consideren que s’ha de donar garanties que en el futur hi haurà un rigor pressupostari més gran.

En aquest sentit, el conseller general demòcrata Martí Salvans va anunciar ahir que en els propers dies el seu grup entrarà a tràmit parlamentari una proposta sobre l’anomenada “regla d’or”.

Aquesta nova regulació tindrà com a objectiu limitar l’endeutament tant del Govern com dels comuns, i també de les entitats parapúbliques, en un percentatge concret dels seus ingressos i fixarà també un topall del dèficit que podran assolir les diferents administracions durant una legislatura o un mandat comunal.

A més, el text pretén posar un límit a la variació de la despesa pública, que no podrà superar en cap cas la taxa de creixement del producte interior brut (PIB) a mitjà termini, i també determina un màxim de pressió fiscal, que no podrà tampoc excedir d’un percentatge màxim del PIB.

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va manifestar que aquesta és una iniciativa que comparteix el Govern. Salvans va voler donar només unes “pinzellades” del que serà aquesta nova llei prioritària pels demòcrates, ja que el que ahir es debatia era el projecte de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que es va aprovar amb els vots a favor del grup demòcrata i del grup mixt, mentre que els socialdemòcrates es van abstenir.

Cinca va voler “relativitzar” l’aprovació de la nova mesura fiscal, destacant que l’important era “el conjunt de mesures” que s’han anat impulsant des de l’executiu en aquest àmbit, i que tenen com a finalitat la diversificació de l’economia i l’equilibri pressupostari.

La majoria va insistir en un argument ja conegut: avui dia sense l’IRPF no és possible firmar acords per evitar la doble imposició (CDI), i sense aquests no pot haver-hi creixement en els propers anys. Es tracta, així doncs, d’un impost indispensable per tancar el model fiscal “competitiu i homologable” que s’ha anat configurant en els darrers anys i també necessari “per no viure d’esquena al nostre entorn geogràfic”, segons va apuntar el titular de Finances.

Els socialdemòcrates, per la seva banda, estan convençuts que “Andorra serà millor quan estigui en vigor l’IRPF” perquè actuarà com a motor de l’activitat econòmica productiva, serà una eina de cohesió social, servirà per redistribuir la riquesa i serà un “element d’encaix” amb els països veïns.

Tot i així, tal com va explicar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, aquest no és el model d’IRPF que defensen, ja que “augmenta la càrrega fiscal en la majoria de ciutadans i protegeix les rendes més altes i els que més tenen”. Per aquesta raó, el grup socialdemòcrata havia fet quatre reserves d’esmena, que van ser refusades pels altres dos grups parlamentaris. Les esmenes pretenien bàsicament incrementar el mínim exempt fins a 30.000 euros i dotar l’impost de progressivitat amb un tipus del 20%, en lloc del 10%, per a les rendes més altes.

El president de la comissió legislativa de Finances, Martí Salvans, va manifestar que aquesta progressivitat està garantida en el text que s’estava debatent. El grup mixt va votar en contra de les reserves d’esmena del PS i va donar suport a la llei. El president del grup, Jaume Bartumeu, igual que la resta d’intervinents, va ressaltar la necessitat d’aquest impost com a “peça cabdal en la reforma fiscal”, si bé també va deixar clar que “no ens satisfà totalment”, entre altres coses perquè es permet l’“enginyeria fiscal”.

Bartumeu va justificar, però, el suport del seu grup al text i ho feia “observant amb estupefacció l’onada d’improperis que persones i sectors que havien donat suport a l’onada taronja el 2011 estan abocant ara sobre el cap de Govern, Antoni Martí”. “Hem de treballar en positiu per fer sortir Andorra de la crisi”, va afegir Bartumeu.

L’oposició no vol la llei del dret a la intimitat

Als grups socialdemòcrata i mixt no els agrada la proposició de llei del dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, que ahir es va prendre en consideració amb els vots a favor dels demòcrates.

Els dos grups de l’oposició consideren que pot afectar de manera negativa la llibertat d’expressió i informació. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili va manifestar que és una regulació que pot propiciar l’autocensura dels professionals de la informació, mentre que el conseller del grup mixt Jaume Bartumeu va ser encara més contundent i va indicar que és una llei que “pretén emmordassar la llibertat d’expressió”.

Bartumeu va voler posar de manifest en la seva intervenció la “moral de situació” dels demòcrates en regular aquesta matèria, ja que, segons va dir, durant la legislatura socialdemòcrata alguns d’ells “inspiraven, si no redactaven” els comentaris anònims cap als socialdemòcrates.

Gili, per la seva banda, va recordar que “vivim en un país on hi ha gent que no gosa manifestar-se” i va opinar que el rol de la llei hauria de ser “protegir la part més feble, i sembla que es vulgui el contrari”.

El conseller demòcrata Carles Enseñat va defensar la presa en consideració de la proposició. Segons va dir, la voluntat no és restringir les llibertats d’expressió ni informació, sinó establir uns mecanismes perquè les persones que vegin vulnerats aquests drets puguin trobar una resposta immediata.

La cambra aprova la primera llei de serveis socials i sociosanitaris

La proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris va comptar amb els vots a favor dels parlamentaris dels grups demòcrata i mixt, mentre que els socialdemòcrates s’hi van mostrar frontalment en contra en considerar que s’ha optat per un model “assistencialista i de beneficència” en aquest àmbit. “No ens queda més remei que votar-hi en contra perquè es tracta d’una iniciativa política que impulsa l’abdicació per part del Govern de la seva responsabilitat pública”, va manifestar la consellera socialdemòcrata Mariona González.

La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va celebrar que per primera vegada es reguli en un sol text totes les prestacions socials i el paper que han de tenir els diferents actors que hi intervenen. Segons va recordar Rodríguez, fa trenta anys que hi ha serveis socials a Andorra, però fins ara no hi havia hagut una llei que garantís la coordinació i la continuïtat del sistema. La ministra va recordar que serà a partir d’ara quan es podrà elaborar una cartera de serveis. La consellera demòcrata Celine Mandicó va considerar que és una llei “adaptada a les necessitats d’Andorra” i que fa possible un model “sostenible i perdurable en el temps”. Es tracta, segons va dir, d’un text que no dóna un paper residual a l’Estat, una de les principals queixes dels socialdemòcrates, “sinó que aquest actua quan es necessita”. D’aquesta manera es referia a un dels punts de la proposició de llei que han aixecat més debat, com és la coresponsabilitat que tindran els familiars del beneficiari de les prestacions, fins i tot aquells que no formin part del nucli familiar.

Els demòcrates entenen que són els obligats familiars els que s’han de fer càrrec, en primera instància, de les despeses fins allà on puguin en funció dels seus recursos. González va opinar que amb la regulació “s’abdica el principi de responsabilitat pública de l’Estat”. A banda, va afirmar que els treballadors socials hauran de dedicar molt més temps “a una feina de comptable i d’investigació” que a la que els pertoca realment i va expressar la seva perplexitat perquè no s’hagi admès la prestació per desocupació involuntària en aquesta llei.

La consellera del grup mixt Sílvia Bonet va destacar les modificacions introduïdes al text en comissió “tot i que ens hauria agradat que hagués millorat encara més” i va anunciar un seguiment acurat de l’aplicació de la llei.

Durant la sessió d’ahir es va aprovar per assentiment la proposició de llei presentada pels demòcrates per fer possible el vot a distància. Els tres grups van considerar que es tracta d’una iniciativa que afavoreix que els residents a l’estranger o les persones que s’hagin de desplaçar a fora puguin exercir el dret de vot. La consellera general demòcrata Sílvia Riva va recordar que aquesta modalitat de vot ja es podrà utilitzar en les properes eleccions.