El resultat del referèndum que es va celebrar el diumenge 9 de febrer a la Confederació Helvètica ha estat una sotragada en les relacions de Suïssa amb la Unió Europea.
Tal com assenyalava l’editorial de Libération de dimarts de la setmana passada, “el vot antiimmigració dels suïssos és una mala notícia”.
Ahir dilluns era l’editorial de La Vanguardia de Barcelona que també mostrava la seva preocupació per aquesta mena d’actitud d’aïllar-se d’Europa que han manifestat una majoria de ciutadanes i de ciutadans de Suïssa.
Posar en qüestió la lliure circulació de béns i de persones entre Suïssa i la Unió Europea tindrà unes conseqüències econòmiques molt importants. S’introdueixen quotes d’immigració quan els ciutadans europeus podien instal·lar-se lliurement a Suïssa, com, val a dir-ho, els suïssos podien fer-ho a la UE.
En l’edició de Le Monde del dia 11 de febrer, el ministre d’Afers Estrangers francès, Laurent Fabius, manifestava la seva preocupació i deia:
“El que és paradoxal és que Suïssa realitza el 60% dels seus intercanvis comercials amb la Unió Europea i viu en gran mesura de la Unió Europea.”
Si Suïssa persisteix a trencar els acords establerts amb la Unió Europea, especialment en matèria de lliure circulació dels treballadors, s’aplicarà una clàusula dels acords, que es defineix com a “guillotina”, que fa que si es posa en qüestió un dels elements essencials dels acords bilaterals, i en aquest cas la lliure circulació dels treballadors ho és, cauen tots els acords.
És a dir, en paraules de Laurent Fabius, que “caldrà renegociar. Això significa que haurem de revisar les nostres relacions amb Suïssa”.
En la perspectiva de la negociació que tenim a Andorra amb la Unió Europea per aconseguir un acord d’associació, convé adonar-se de les conseqüències que pot tenir, per a la Confederació Helvètica, aquesta manera de girar-se d’esquena a Europa.
Els acords que ara es volen modificar, que van ser establerts entre Berna i Brussel·les l’any 1999 i van començar a aplicar-se l’any 2002, instauraven la lliure circulació de mercaderies i de persones.
El problema és que aquell acord forma part d’un conjunt del qual no es pot separar: Suïssa no pot tenir accés al mercat interior de la Unió Europea sense lliure circulació. Brussel·les no pot cedir en aquest principi.
És veritat que l’aplicació dels acords bilaterals entre Suïssa i la Unió Europea ha fet augmentar molt la immigració. Essencialment alemanys, francesos, italians i portuguesos. Són doncs ciutadanes i ciutadans de la Unió Europea els que constitueixen el gruix del que els populistes de la dreta extrema suïssa qualifiquen de la “immigració de masses”. Però desenes de milers de suïssos també s’han instal·lat en països de la Unió Europea.
I no es pot oblidar que els acords amb la Unió Europea han reforçat el creixement de l’economia suïssa, que és avui una de les més brillants del continent europeu, amb menys del 4% de taxa d’atur.
L’economia suïssa ha rebut molts beneficis de l’obertura europea, amb l’aportació d’una mà d’obra qualificada, però també amb la facilitació dels intercanvis, que ha permès l’augment de les exportacions suïsses.
El politòleg suís Pascal Sciarini, professor a la Universitat de Ginebra, confirmava, a les pàgines de Le Monde, que la “clàusula guillotina” s’haurà d’aplicar.
I lamentava que el discurs dels populistes promotors del referèndum havia minimitzat les conseqüències de la votació, convencent una majoria d’electors que es podia dir no sobre una part dels acords bilaterals sense posar en perill el conjunt de l’edifici. I no és així.
Votant contra la immigració s’ha votat contra la relació amb la Unió Europea.
Precisament perquè necessitem redreçar la nostra economia i facilitar als empresaris i professionals d’Andorra que puguin exportar béns i serveis des d’Andorra cap a la Unió Europea, hem de fer avançar la negociació per a un acord d’associació.
I també necessitem, tal com van aconseguir els suïssos l’any 2002, que els professionals d’Andorra puguin circular i instal·lar-se lliurement en els països de la Unió Europea.
Però ho hem de fer sabent que no podem fer una associació a la carta agafant el que ens convingui i rebutjant el que no ens agradi. Europa no funciona així. L’exemple suís ens ho demostra aquests dies.
Estic convençut que Europa és i encara serà una sort econòmica per a Andorra, com ha estat també per a Suïssa els darrers dotze anys.
