En la tribuna publicada en l’edició del BonDia del 19 de febrer del 2013, fa gairebé un any, vaig exposar la meva opinió relativa a la necessitat d’avançar cap a una major transparència en l’activitat financera.

En aquesta línia escrivia el 19 de febrer de l’any passat que la Unió Europea havia decidit avançar en la implantació de la taxa sobre les transaccions financeres en la qual s’havien posat ja d’acord, ara fa un any, onze països de la Unió.

Un any després l’evolució segueix de manera imparable.

La implantació ràpida de la taxa sobre les transaccions financeres és una de les prioritats del ministeri de Finances francès. Durant el consell econòmic i financer franco-alemany que es va reunir a París el passat 27 de gener França i Alemanya es van posar d’acord en dir que faran propostes comunes amb la finalitat d’obtenir ràpidament un compromís sobre un dispositiu d’imposició de les transaccions financeres amb el conjunt dels països de la Unió que estan treballant mitjançant l’anomenada “cooperació reforçada” en aquesta matèria.

En aquesta línia Pierre Moscovici, ministre d’Economia i Finances i Pascal Canfin, ministre encarregat del Desenvolupament, del govern francès, han exposat conjuntament que la Taxa sobre les transaccions financeres ha de “contribuir alhora a la regulació financera, el redreçament de les finances públiques i a la solidaritat internacional.”

Els ministres francesos estan convençuts que en l’àmbit de la solidaritat internacional aquests nous ingressos tributaris podrien finançar la lluita contra les grans pandèmies com la SIDA o el paludisme i la lluita contra el canvi climàtic.

Recentment han assegurat també que l’endegament de la taxa europea sobre les transaccions financeres podria esdevenir una de les claus que facilités l’acord internacional sobre el clima que es negociarà a París el desembre del 2015. Un acord que no podrà anar endavant sense un finançament públic suplementari pels països més vulnerables.

Val a dir que França ha estat el primer país del món a destinar al desenvolupament una part dels ingressos de la seva taxa sobre les transaccions financeres, el 15% concretament aquest 2014.

L’acord de coalició entre la CDU-CSU i el SPD afirma la voluntat del nou govern alemany d’aconseguir a Europa un acord sobre una taxa ambiciosa, que no solament s’apliqui a les accions de les societats mercantils cotitzades a les borses europees sinó que també inclogui alguns productes financers, especialment els anomenats “derivats”, que són propicis a fomentar l’especulació.

S’està notant un treball de cooperació reforçada entre els onze països que volen aplicar la taxa europea: França, Alemanya, Itàlia i Espanya, que la van promoure, però també Bèlgica, Portugal, Eslovènia, Àustria, Grècia, Eslovàquia i Estònia.

A ben segur la tasca no deu pas ser fàcil perquè cal tenir en compte les aspiracions dels onze països europeus implicats. Cadascú té també interessos nacionals a defensar. Però em sembla que la voluntat política és prou clara.

Així doncs, que els principals interlocutors econòmics d’Andorra hagin establert aquesta taxa europea que serà aplicada properament ens torna a demostrar que no podem viure d’esquena a Europa.

I per això torno avui a exposar el meu convenciment que caminar per la via d’una col·laboració lleial amb Europa reforçarà el sector financer andorrà. Aquesta va ser l’opció que, des del Govern, ens va portar a enllestir la negociació de l’Acord Monetari amb la Unió Europea. Aquell acord que els fundadors de DA van criticar de dalt a baix durant la campanya electoral del 2011, per acabar descobrint la crua i dura realitat de les relacions econòmiques exteriors d’Andorra. Un descobriment que els va portar a signar finalment l’Acord a Brussel·les l’estiu del 2011.

A ben segur l’elecció d’un nou Parlament Europeu el proper mes de maig i la posterior renovació de la Comissió Europea donaran una nova empenta en aquesta direcció. La bona direcció.