Aquest inici del 2014, a poques hores que el Consell General dugui a terme el debat d’aprovació del pressupost del l’Estat, és un bon moment per situar els problemes d’Andorra. Els nostres problemes tenen a veure amb la desocupació, la recessió econòmica i la distribució de la renda. El creixement s’ha esgotat i això ha fet caure la creació d’ocupació assegurada, per a tota la vida laboral, amb els salaris correctes als quals estàvem acostumats.

I aquest context de recessió econòmica, amb la consegüent caiguda de l’ocupació, ha fet aparèixer el problema de la desigualtat.

Avui a Andorra hi ha gent que es guanya molt bé la vida i altres persones que perceben ingressos que no creixen o que fins i tot es redueixen. El govern d’Antoni Martí pensa que tot això és una recessió temporal i fins i tot ja ens vol fer creure que el cicle està canviant.

Però, dissortadament, a SDP pensem que no estem davant un problema transitori. Les expectatives de creixement són molt i molt reduïdes. I la creació de llocs de treball serà molt i molt limitada.

Per això cal tenir el valor d’anar contra corrent de l’onada neoliberal de color taronja i dir que cal augmentar la despesa pública, que aquesta és una manera, probablement la millor manera, de lluitar contra la desocupació i les desigualtats. La despesa pública és l’única palanca que permeti fer una política contracíclica.

Dany Lang, professor d’economia a la Universitat París XIII-Nord i membre del Centre d’Economia de París-Nord del C.N.R.S. opina que el que cal fer és deixar anar la despesa pública en període de recessió i preocupar-se de l’endeutament en període d’expansió.

Aquest professor, membre del grup progressista dels «économistes atterrés» considera que «… la despesa pública és encara més urgent quan les despeses privades, com són el consum i la inversió de les empreses, estan deprimides».

De tot això hauríem de parlar demà dijous a la tarda al Consell General.

Però el govern de DA ha estat més preocupat, en elaborar aquest pressupost, en la quantitat dels ingressos que en l’equitat amb la qual es recapten. Com també és ben evident que els ha preocupat més la quantia de la despesa pública que no pas l’eficàcia i l’eficiència en la gestió de la despesa. I enmig d’aquesta desequilibrada i incerta situació dels ingressos, l’amortització del deute públic passarà dels 176 milions el 2014 a la previsió de 312 milions pel 2016 i 260 milions pel 2017. Una hipoteca pels propers exercicis.

El pressupost 2014 no introdueix cap mesura seriosa per estimular el creixement. Manté una reduïda inversió productiva amb la qual cosa es perjudica la generació de feina. D’ençà que, sota el govern de DA, s’estan retallant serveis bàsics a la ciutadania, es promouen polítiques de reducció salarial i es manifesta la voluntat de reduir les pensions, el deute públic no ha disminuït sinó que s’ha incrementat. En definitiva, l’escenari actual d’Andorra no pot ser més llastimós: insostenibilitat de l’endeutament, destrucció de llocs de treball, pèrdua de competitivitat i empobriment del país i de la ciutadania.

L’escenari econòmic i social d’Andorra és molt preocupant i requereix adoptar una altra política econòmica. Socialdemocràcia i progrés d’Andorra proposa una altra política: concentrar l’acció sobre les persones, les empreses, l’economia real, com ja vam explicar en el debat de política general del passat mes de juny.

Per fer-ho hi ha tres eixos a considerar:

1) Polítiques públiques eficaces que ajudin els treballadors i les empreses. Prou de reglaments detallistes i burocràcies creixents que compliquen la vida, i sols fan que incrementar les despeses de funcionament de l’administració sense sentit.

2) Suport als més vulnerables amb un estat social enfortit, protecció de les jubilacions i ajuda a la reinserció dels que han perdut la feina o no la troben, amb polítiques actives basades en la formació, la diversificació econòmica i l’ajuda a l’emprenedoria.

3) Suport a les petites empreses, que són el pal de paller del nostre teixit productiu i les que poden crear nous llocs de treball, amb l’ajuda d’una administració proactiva, moderna i al servei del ciutadà, que col·labori en l’obertura de nous mercats i de noves oportunitats de negoci.

La gran majoria dels ciutadans i ciutadanes estan patint una pèrdua de benestar social i material que difícilment podran recuperar si es continuen aplicant les polítiques de DA. En aquest sentit el pressupost 2014 deixa en evidència que el Govern està fora i lluny de la realitat que viuen milers de ciutadanes i ciutadans en el dia a dia, que estan fent autèntics miracles per arribar a final de mes.

Per això no votarem demà el Pressupost que defensa el Govern.