Abans d’ahir a la comissió de Finances del Consell General els consellers que donen suport al govern d’Antoni Martí van imposar la seva aclaparadora majoria i van adoptar una esmena que DA havia presentat al Pressupost. Per quatre vots a favor (els de DA), un vot en contra, el nostre, i una abstenció, la del PS, els consellers de DA van tirar endavant un autèntic disbarat.
Cedint, val a dir que potser seria més adequat dir agenollant-se, davant les exigències prepotents dels responsables de les estacions els consellers de DA van fer prosperar una esmena a la Llei de l’Impost General Indirecte (IGI), consistent a rebaixar aquest impost que han d’abonar les estacions d’esquí en la seva venda de bitllets o forfaits per a l’ús de les seves instal·lacions mecàniques. Del 4,5% que és el tipus general que ha de pagar la immensa majoria dels sectors comercials, professionals i industrials del país, les estacions d’esquí passaran a pagar un ridícul 1%.
Aquesta reducció, que les estacions d’esquí ja van intentar imposar en el pressupost 2013 però van arribar tard, és un disbarat. Un veritable escàndol. És la demostració que la majoria taronja no governa per l’interès general sinó que va movent-se, a les palpentes, en funció de les embranzides o les topades que els imposen els diferents grups de pressió que van constituir el seu comitè de campanya el 2011. Els que els van encimbellar ara facturen. I es nota.
L’esmena que el grup parlamentari demòcrata s’ha vist obligat a presentar i a aprovar suposa, clar i ras, que dels tres peus en els quals s’assenta el turisme andorrà –la neu, l’hostaleria i el comerç- n’hi ha un –les estacions d’esquí- que, rebent un tracte de clar favoritisme, passarà a pagar un 1% allí on li corresponia un 4,5%. Es tracta, a més, d’una esmena entrada dissimuladament en una operació de contraban legislatiu.
Tothom sap que l’activitat turística vinculada a les estacions d’esquí és molt important per a l’economia andorrana. La gent de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) sempre ho hem reconegut i defensat. Però tothom sap també que les estacions d’esquí andorranes mai no haurien aconseguit mantenir i reforçar el seu atractiu si no fos que poden presentar un «peu de pistes» extraordinari amb unes avingudes Carlemany i Meritxell, i tots els altres carrers comercials de les parròquies, que suposen un complement extraordinari. Com també sap tothom que, sense les magnífiques instal·lacions hoteleres i de restauració de qualitat que disposa Andorra, les estacions d’esquí mai no podrien convocar ni acollir tants milers d’esquiadors.
Doncs bé, per als consellers generals de DA sembla que no hi ha tres peus que recolzen l’activitat turística sinó que només n’hi ha un. Han bandejat i perjudicat, sense posar-s’hi guants, el comerç i l’hostaleria, que sovint passa per períodes difícils, i han afavorit, sense dissimular-ho, les estacions d’esquí. En fer-ho han dut a terme una veritable cacicada. No hi ha un qualificatiu que resumeixi millor la votació del dilluns a la comissió de Finances. Pretenen que la reducció a l’1% de l’IGI té un efecte neutre.
Però les estacions d’esquí que abonaven un 2,31% de l’antic Impost de Serveis Indirecte (ISI) i un 4,5% de l’actual Impost General Indirecte (IGI) passaran a abonar un 1%. Això no és «neutre». És una burla als altres sectors econòmics que patint les conseqüències de la crisi econòmica no reben cap mena de suport del govern d’Antoni Martí.
I que no gosin dir-nos que han volgut reduir l’IGI per mantenir la competitivitat de les estacions d’esquí andorranes. Les vacances de Nadal, cap d’Any i Reis, han permès –i tots ens n’alegrem- que les estacions d’Andorra estiguessin plenes de gom a gom, amb un IGI al 4,5%. Però la cacicada assumida per DA té també conseqüències fora de les nostres fronteres.
Que un govern que disposa d’una majoria parlamentària tan àmplia empari operacions com aquesta modificació subreptícia de l’IGI és una dada molt negativa per als inversors internacionals. S’ha demostrat així que a Andorra hi pot haver un govern estable, atesa la seva majoria al Consell General, però no hi ha cap mena de seguretat jurídica. A Andorra s’adopten lleis fonamentals per al marc fiscal i pocs mesos després, en funció de la força dels grups de pressió, es modifiquen alterant-se així artificiosament l’equilibri del mercat.
Mal senyal!
