El 18 de novembre de la setmana passada la Comissió Europea –l’Executiu Comunitari- va aprovar i publicar un Informe adreçat al Parlament Europeu, al Consell de Ministres de la Unió Europea, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de Regions. La Comissió ho fa sovint de trametre informes a aquelles institucions de la Unió Europea. Però per a nosaltres no es tracta d’un informe més. És l’informe que fa referència a les relacions de la Unió Europea amb el Principat d’Andorra, el Principat de Mònaco i la República de San Marino.

Un informe que planteja les possibles opcions en la perspectiva de la nostra participació al mercat interior europeu.

Es tracta d’un Rapport molt i molt important pel futur d’Andorra i per a les perspectives de futur dels nostres joves i de les nostres empreses.

Abans de comentar el que em sembla aquest informe penso que és bo situar-lo en la seva adequada perspectiva històrica. No llegim avui un informe que hagi aparegut per generació espontània.

En l’anterior legislatura, després d’anys de marejar la perdiu i no moure’ns, el govern que encapçalava va donar un impuls fonamental en el recorregut per aconseguir una forta integració a la Unió Europea. Vam decidir posar damunt la taula les diverses opcions que teníem a la disposició per aconseguir un embrancament fort i positiu amb la Unió Europea i el seu mercat interior. I m’hi vaig implicar plenament.

En reiterades ocasions durant el meu mandat de cap de Govern vaig declarar públicament que a nosaltres no ens condicionava que els liberals –aleshores reformistes i avui DA- estiguessin a favor de la integració en l’Espai Econòmic Europeu (amb l’antiga Associació Europea de Lliure Intercanvi) i nosaltres, els socialdemòcrates, haguéssim defensat sempre l’establiment d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

Deia, i repeteixo ara, que no faríem una batalla pel tipus d’acord amb Europa quan el que volíem, perquè ens hi juguem el futur d’Andorra, era –és encara avui- un acord que reforci i estrenyi a la vegada la nostra relació amb la Unió Europea.

El que calia i el que cal, el que vam fer quan estàvem en responsabilitat al Govern i el que seguim fent ara des de l’oposició al Consell General, és avançar en l’estudi, seriós i articulat, de les diverses opcions d’acostament, posant en evidència avantatges i inconvenients de les diverses –al capdavall dues- hipòtesis d’una major integració.

I així ho vam fer i ho continuem fent.

Un estudi que vam anar duent a terme sense haver, ho he de dir, de malgastar molts diners en assessoraments inútils. Altres no van pas filar tan prim.

I ho vam fer també parlant directament amb les màximes institucions de la Unió Europea, amb el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso i amb diferents comissaris europeus, buscant una aproximació compartida que permetés fer compatibles les exigències de la Unió Europea amb l’accés d’Andorra al mercat únic en unes condicions que ens permetin salvaguardar la nostra sobirania econòmica.

Els retorns d’aquesta positiva línia de treball han anat arribant aquests dos anys.

El document del Consell europeu de juny del 2011 i després els documents de la Comissió i del Consell europeu del novembre i el desembre del 2012 i ara, un any després, aquest darrer document de la Comissió ens portaran a una decisió del Consell europeu.

L’informe de la setmana passada recull la voluntat de continuar el recorregut que ens portarà a una major integració. I la Comissió Europea assenyala la seva preferència –avisats ja n’estàvem- per un acord marc d’associació.

L’acord d’associació es veu doncs com la millor solució per prendre en consideració les especificitats dels tres estats (Andorra, Mònaco i San Marino).

Quan s’hagi tancat el cercle de la deliberació a Brussel·les, el proper mes de gener, s’entrarà ja en el cor de la negociació que haurà de fer el Govern.

Caldrà fer un esforç suplementari de seriositat per arribar-hi amb una proposta clara i compartida. El nostre Grup parlamentari i la gent de Socialdemocràcia i Progrés continuarem treballant en positiu en una qüestió d’Estat en la qual Andorra es juga el seu futur econòmic.