No ho diu amargament, ni llançant els seus habituals dards enverinats. Bartumeu diu amb expressió serena que li toca fer altres coses a la vida i que se’n va de la primera línia (el Diari se’n va fer ressò dimecres).
Hi ha qui no s’ho creu perquè Bartumeu en un projecte polític en el qual no sigui el líder no lliga gaire. A l’entrevista va dir moltes més coses.
Fa uns dies publicàvem un article d’anàlisi política que concloïa que DA tornarà a guanyar les eleccions tot i el desgast.
La situació avui és de recomposició total. Es pot compartir en part aquesta conclusió però encara falten molts dies. Tot i que Toni Martí compti vots des que es lleva fins que se’n va a dormir, això no vol dir que la suma sempre li surti positiva.
Un dia o un altre, Martí perdrà unes eleccions, suposo.
Aquesta anàlisi s’ha de fer llegint la Llei electoral que tenim. S’ha de ser present en totes les parròquies, guanyar-ne almenys tres i fer un bon resultat a la llista nacional. A dia d’avui l’única força que es pot presentar a totes les parròquies és DA. Això li dóna un plus, estar al Govern, un altre, i tenir un candidat que se sap adaptar a totes les situacions li dóna un altre plus. L’altre dia pensava en això últim veient la publicitat d’una entitat bancària.
La del camaleó de Crèdit? Toni Martí és un camaleó?
Amb tots els respectes pel cap de Govern, ho és com a polític.
Quants anys li fan falta a Socialdemocràcia i Progrés per ser percebuda com una força de Govern.
A vegades no fan falta gaires anys. Miri DA, és la demostració paradigmàtica que posant-hi molta imatge, molts diners i tenint bon suport es pot arribar a tenir una majoria absoluta. Però no som comparables. El procés que va arribar a construir l’Alternativa amb el Partit Socialdemòcrata ara no es pot repetir i caldrà buscar altres escenaris.
Cansa ser Jaume Bartumeu? Hi ha un personatge o vostè sempre és de la mateixa manera? Li ho dic perquè té aquesta imatge de persona seriosa i qui l’ha tractat sap que també sap fer broma.
No faig un esforç especial. L’altre dia anava pel carrer i em vaig trobar una mare de família amb dos fills. Els vaig mirar i vaig somriure. I aquesta persona els estava dient als nens: “Mireu, que arriba el Bartumeu.”
Com si fos el ‘coco’?
No. Ho deia de manera simpàtica. Com que vaig somriure em va dir: “Així m’agrada, que després diuen que ets massa seriós.”
Com es porta amb Pere López?
Ni bé, ni malament. No ens veiem.
Però estan enfrontats o només distanciats?
Ell amb mi probablement sí, però jo amb ell no, perquè no juguem a la mateixa divisió.
Què vol dir amb això?
A la vida política tothom té dret a exercir les seves aspiracions, el que passa és que després hi ha d’haver una trajectòria, una experiència. És això a allò que em referia.
És una decepció personal el que ha acabat passant amb el PS?
Que es parteixi per la meitat un projecte polític al qual he dedicat més de 10 anys de la vida intensament i desinteressadement fa mal. Efectivament. Però hi ha coses a la vida que m’han fet molt més mal que la ruptura dolorosa del PS.
Veu possible que SDP pacti amb DA per fer Govern si no té majoria absoluta?
Pot ser un escenari si és necessari un Govern de coalició.
Hi ha qui els retreu certa proximitat al Govern.
Quan ens ho diuen, la nostra resposta és: “I què hem de fer si resulta que el Govern actual està mantenint una política d’estricta continuïtat d’allò que fèiem nosaltres.” Hi hem d’estar d’acord. Nosaltres no fem com alguns d’ells, no apliquem la moral de situació i ara estic al Govern i dic blanc i ara estic a l’oposició i dic negre.
És amic del cap de Govern, vostè?
No hi tinc mala relació. D’amics tots en tenim pocs.
Però vostè ha tingut amics entre els adversaris.
Tinc amics personals que són de l’òrbita liberal. Amb el Toni Martí tinc bona relació.
Temes dels quals s’ha parlat molt. Opinió definitiva del Cirque du Soleil?
Miri, a mi no em toca a aquestes alçades de curs opinar sobre totes les barrabassades que fa DA, que en fa un paquet.
Va ser una barrabassada el Cirque du Soleil?
És una bona idea que s’ha pervertit en l’aplicació. Em sembla bé, tot i que sigui car, que vingui el Cirque du Soleil. El que no em sembla bé és tota aquesta mena de tràfic en la gestió de les entrades i que gent d’Andorra hagués d’anar fins a la Seu per tenir-ne una. O que molts turistes no en tinguessin. El problema no és el Cirque du Soleil, és el senyor Budzaku i tot aquest muntatge d’Andorra Turisme que no va, i ho diu bona part del sector turístic i comercial del país.
Vista la maniobra del Govern amb Arinsal-Pal, hi ha qui creu que després poden venir d’altres projectes turístics amb diner públic com Naturlandia.
Naturlandia és una bona idea, tot i tenir molts detractors a Sant Julià, però s’ha aplicat fatal. I si s’ha aplicat fatal el conjunt dels contribuents, l’Estat, no n’hem de pagar les conseqüències.
Doncs hi ha qui diu que en 10 anys ens hi trobarem.
Naturlandia dissortadament no es podrà esperar 10 anys. Pel que em comenta el meu company Josep Roig, això no s’aguanta ja ara i ho han dit els auditors.
Vostè s’hauria menjat quan era cap de Goverm l’aval d’Ordino Studios?
Ja ens van provar de colar diversos gols i algun ens van colar. Però això d’Ordino Studios ja feia mala pinta quan començava.
