Si hi ha una qüestió que crec que no s’ha d’instrumentalitzar políticament és la dels cossos de seguretat. Ara bé, com que hi ha qui es dedica periòdicament a intoxicar i transformar les veritats sobre aspectes que afecten la nostra societat, amb la finalitat de fer calar certs missatges volguts i de forma insistent com si d’una gota malaia es tractés, he cregut oportú d’aportar unes consideracions sobre el tema de la policia de proximitat.
El 24 de setembre passat l’Editorial del Diari d’Andorra afirmava que el Govern del qual jo era ministre d’Interior havia canviat el sistema de policia de proximitat implantat pel meu predecessor, amb l’única finalitat de donar compliment a una suposada promesa electoralista de canviar els torns de 8 a 12 hores.
Fa pocs dies, en una entrevista al sotsdirector del cos de bombers, s’ha tornat a plantejar la qüestió d’una suposada promesa electoral que hauríem fet al cos de bombers, la primavera del 2009, per retornar als torns de 24 hores.
No em preocupa la voluntat dels que promouen tals asseveracions, el que sí que ens ha de preocupar a tots és que la paradoxa de tals missatges arriba fins a tal punt que fins i tot alguns cònsols han arribat a reclamar que es restitueixi la policia de proximitat, com si hagués desaparegut totalment.
Com diuen els castellans, piensa el ladrón que todos són de su condición, doncs bé, aquells que acostumen a fer promeses electoralistes de dubtosa finalitat a manca de projecte, no estan ni estaven al costat dels qui vàrem guanyar les eleccions el 2009. Els compromisos els dúiem escrits al programa i les accions les vàrem fer amb total convicció, amb transparència i parlant de cara.
El projecte de la policia de proximitat iniciat pel ministre Riberaygua és un bon projecte, i per tant el vàrem validar i potenciar, amb les aportacions que requeria la situació del moment. Cal recordar que malgrat que al nostre Govern se li va barrar el pas deixant-lo sense pressupost, vàrem aconseguir, mitjançant crèdits extraordinaris, els mitjans mínims en reposició de material, i es varen mantenir els mateixos efectius dins el cos compensant les poques baixes registrades, contràriament a les moltes produïdes durant l’actual legislatura.
Per tal de garantir una major eficàcia de les patrulles de proximitat, es van implantar els torns fins a dotze hores (de forma consensuada amb els agents implicats), garantint el sistema amb una rotació que contemplava les baixes per vacances o per malaltia, tot amb l’objectiu de tenir una major presència i eficàcia. Si el cos hagués disposat de 70 agents més, tal com proposava el model anterior a la nostra legislatura, és obvi que no hauria fet falta ampliar torns d’horaris i a més s’haurien pogut reforçar altres departaments on calen més mitjans humans.
Però la realitat del moment era la que era, i es varen buscar solucions. Això únicament s’aconsegueix amb treball i dedicació. Així no solament es va augmentar la presència amb dos agents més al Pas de la Casa, sinó que també es van mantenir les patrulles d’Encamp i de la Massana, assegurant constantment la presència física a les dues fronteres (de cabdal importància). Gràcies a una reorganització amb part dels efectius ubicats al despatx de Sant Julià de Lòria i del departament central, també es va poder disposar d’una major presència de patrulles als nuclis centrals d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que com és obvi és l’indret on es produeixen més incidències i particularment és on cal més presència dissuasiva.
Aquesta és de forma resumida l’acció duta a terme pel nostre Govern en relació amb la policia de proximitat durant la legislatura 2009-2011, avalada segons em consta pels dos ministres d’Interior que han assumit el càrrec a partir de l’estiu del 2011, i fins al moment que els ha calgut reconsiderar el model, a causa de la vintena de baixes del cos a conseqüència del no respecte, aquesta vegada sí, a les promeses electorals fetes per l’actual cap de Govern.
