La sessió del Consell General del dijous passat ha estat densa i també positiva. No només, que també, perquè s’ha votat per unanimitat l’adhesió d’Andorra al Conveni de Nacions Unides sobre la discapacitat.

El Consell General va adoptar el dia 10 d’octubre unes modificacions a la normativa penal –tant del Codi Penal com del Codi de Procediment Penal- que adapten la nostra legislació als compromisos internacionals contrets per l’Estat andorrà. Tant l’Acord Monetari amb la Unió Europea, que tindrà conseqüències molt positives, com la ratificació dels convenis internacionals que tracten la lluita contra la violència de gènere i la protecció de la infància, requerien algunes modificacions de les nostres normes penals.

I també es va adoptar una modificació de la Llei de lluita contra el blanqueig de capitals.

Vam votar convençuts aquells textos, alguns dels quals millorats amb les esmenes que havia presentat el nostre Grup parlamentari. Tal i com vaig dir dijous passat en les meves intervencions davant el ple del Consell General, són disposicions coherents amb l’actuació que vam desenvolupar des del Govern, l’any 2010 i 2011, negociant i rubricant l’Acord Monetari amb la Unió Europea, la ratificació del qual també vam aprovar el 24 de novembre del 2011 al Consell General.

En la modificació de la llei de lluita contra el blanqueig calia complir amb les obligacions que, en matèria de prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme, l’Estat andorrà va assumir la signatura del l’Acord Monetari.

Andorra ha enviat així un senyal positiu a Estrasburg, demostrant que s’avança per la via del reforçament de la lluita contra el blanqueig i el crim organitzat, en la línia traçada pels mecanismes del Moneyval del Consell d’Europa.

Aquesta és una lluita que no es pot aturar perquè en la mateixa mesura que els països instal·len preventivament proteccions en les institucions financeres, els blanquejadors imaginen nous viaranys i noves tècniques per dissimular les seves riqueses mal adquirides.

De la mateix manera, i al mateix ritme, que les normes internacionals s’adapten a aquelles evolucions del crim organitzat Andorra ha de fer-ho.

L’any 1993, en adoptar la Constitució, Andorra va agafar el camí de la seriositat i la responsabilitat.

Ho deixa ben clar el preàmbul de la Constitució quan assenyala que el Poble Andorrà està decidit “… a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d’Andorra amb la resta de món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau.”

En aquesta línia i per aquest camí el 3 de setembre de l’any 2009 el Consell General va votar la Llei d’intercanvi d’informació fiscal prèvia demanda i des del Govern vam negociar i signar dinou acords internacionals que ens van permetre sortir de la llista grisa dels paradisos fiscals establerta per l’OCDE.

I seguint aquesta via vam negociar el 2010 i rubricar el 2011 l’Acord Monetari amb la Comissió Europea.

Aquelles veus que, tirant la pedra i amagant la mà, clamen per fer una marxa enrere en la positiva evolució cap a la transparència de l’activitat financera pretenen enfocar, una altra vegada, la política andorrana –i les relacions econòmiques exteriors d’Andorra- sota el prisma del manteniment de les seves rendes de situació. No es volen adonar que el nostre entorn natural, Europa, va en una altra direcció i el seu egoisme els impedeix de veure que les noves generacions andorranes necessiten poder sortir d’Andorra, a formar-se i a treballar, sense veure’s perjudicats per cap etiqueta de paradís fiscal.

Una bona prova que Andorra no pot viure d’esquena a l’evolució del nostre entorn l’hem tingut la setmana passada, el dimecres 9 d’octubre, quan la Comissió d’Afers Estrangers de l’Assemblea Nacional francesa ha examinat la qüestió del cost per a França dels paradisos fiscals.

El diputat de l’Essone, Nicolas Dupont-Aignan (no inscrit) i el diputat del Nord, Alain Bocquet (comunista), responsables d’una “missió d’informació” sobre els paradisos fiscals que es va constituir el novembre del 2012, van presentar el resultat de les seves investigacions davant la Comissió d’Afers Estrangers.

Entre les propostes d’aquests dos diputats hi figura, en l’àmbit nacional francès, la creació d’una comissió interministerial de lluita contra el frau, sota l’autoritat del primer ministre, i la creació d’un observatori parlamentari vinculat a l’administració fiscal.

En l’àmbit internacional l’informe vol empènyer França a una actuació més ferma per obtenir que s’aixequi el secret bancari i s’acceleri el pas cap al sistema d’intercanvi automàtic de dades bancàries.

Un mes després de la cimera del G20 a Saint Petersburg la pressió no afluixa sinó que es va concretant.