Del 23 al 26 de setembre el Grup d’experts intergovernamentals sobre l’evolució del clima (GIEC) constituït per 31 experts i investigadors científics designats entre els 195 estats membres de les Nacions Unides ha proposat una avaluació completa i regular de l’escalfament climàtic, a partir de recerques dutes a terme arreu del món.

Les conclusions d’aquesta sessió, publicades a Estocolm el 27 de setembre, recorden que la Terra s’escalfa a un ritme força ràpid i assenyalen la influència de l’activitat humana en aquest procés de canvi climàtic. Les previsions del GIEC són alarmistes i posen en guàrdia contra la pujada del nivell de les aigües i l’alteració dels cicles ecosistèmics.

A Estocolm es va recordar que en els darrers trenta anys “… la xifra de catàstrofes climàtiques s’ha gairebé quintuplicat a Amèrica del Nord, s’ha multiplicat per quatre a Àsia, per 2,5 a l’Àfrica i s’ha doblat a Europa.”

D’ençà del fracàs de la cimera de Copenhage del 2009 i l’esclat de la crisi financera, la urgència climàtica sembla haver desaparegut de l’agenda dels responsables governamentals del món.

En aquest context responsables polítics, sindicals i econòmics francesos han promogut el projecte “Alternatiba”. Volen contribuir a rellançar una mobilització ciutadana al nivell europeu, en la perspectiva de la nova cimera que es reunirà a finals del 2015 a París. Una cimera que hauria de ser de gran importància per les negociacions internacionals sobre el clima.

En el marc d’aquella iniciativa s’ha plantejat una trobada a Baiona per debatre a l’entorn de les qüestions climàtiques. L’objectiu d’Alternatiba és assenyalar les solucions possibles per atacar les causes del canvi climàtic, tant al nivell local com al nivell global.

Penso que és una bona idea encarar la qüestió des de l’òptica d’alternatives concretes perquè probablement així es pot trencar la sensació d’impotència davant aquest desafiament sense precedents. Lluitar contra la desregulació climàtica no és pas només una necessària, obligada, actuació sinó que també pot esdevenir un impuls formidable per construir un nou futur.

El que veiem i patim avui és ben poca cosa en relació als que hauran de patir els nostres fills si no som capaços de plantar cara al desafiament del canvi climàtic.

Persones tan conegudes i respectades a França com són Michel Rocard, Edmond Maire, Edgar Morin i Nicolas Hulot, entre molts altres, han signat un manifest en el qual assenyalen:

“Es tracta també d’explicar que la lluita contra el canvi climàtic concerneix la majoria dels aspectes de la nostra vida i de la nostra societat: polítiques energètiques, evidentment, però també ordenament del territori, model d’agricultura, distribució del treball i de les riqueses, hàbits de consum i de transport.”

La trobada del diumenge a Baiona fou precedida, el dissabte 5 d’octubre, d’un Fòrum sobre el canvi climàtic.

La mobilització ciutadana, bàsicament hispano-francesa, del cap de setmana passat al país basc francès ha reunit moltes organitzacions no governamentals (ONG) que treballen en temàtiques del medi ambient o socials. Les associacions han exposat solucions concretes, mentre més de cent conferenciants han participat en debats i taules rodones.

La qüestió del medi ambient, especialment l’amenaça del canvi climàtic, és vital pel nostre futur, el d’Andorra i el de tota la humanitat.

Segons la revista americana Science les temperatures del nostre planeta són ja més altes que les que s’han calculat durant els onze darrers mil·lennis. A més l’escalfament actual és inèdit per la seva rapidesa: la corba que el dibuixa té forma de crossa de hoquei, diuen els especialistes, i les temperatures continuaran augmentant en les propers decennis, saltant-se els límits coneguts.

Un món en el qual la temperatura sigui de 6 a 10 graus superior a l’actual ens canviarà la vida i ens farà tancar, per exemple, les instal·lacions d’esquí.

A Andorra no sembla que hi hagi gaire preocupació però es tracta d’un veritable desafiament sense precedents. Les emissions de gas amb efecte hivernacle també les patim a Andorra. No hauríem de continuar badant.

Els autors del manifest que comentava més amunt escrivien: “Casa nostra està cremant i mirem cap a una altra banda”.