En l’any del vintè aniversari de la Constitució estem assistint a un trist espectacle. Alguns –sortosament pocs– personatges que encara viuen en aquella Andorra en la qual pel sol fet de ser “qui eren” i de la casa –o família ni que fos nouvinguda– que “eren” s’havien arribat a creure que podien fer, i al capdavall ho feien, “el que volien”.

Alguns dels consellers generals que el 2 de febrer de l’any 1993 van votar a la Casa de la Vall la Constitució que després, el 14 de març, el poble andorrà va votar per àmplia majoria han oblidat que el text constitucional és global. En voldrien fer ara una lectura per capítols.

El que els convé ho deixen i el que no els agrada ho volen bandejar. És el cas de l’article 37 de la Constitució que estableix, sense embuts ni excuses, que tothom ha de contribuir a les càrregues públiques en funció de la seva capacitat econòmica.

Són la camarilla de la qual he parlat en dues anteriors tribunes de El Periòdic d’Andorra (el 4 de setembre del 2013 i el 18 de setembre del 2013).

Van tard. Han perdut el tren de la història.

Però s’hauran d’acabar de retratar. Hauran de publicar aquest manifest que, després d’haver fracassat en l’intent de manipular al Grup parlamentari de DA al Consell General, han enviat al Govern per mirar d’atermorir-lo i aturar l’aprovació de l’impost sobre la renda.

Diuen que són majoria. A veure si d’una vegada podem llegir els milers de firmes que els donen suport!

Mentrestant el món, i sobre tot Europa, que és el nostre escenari natural d’activitat econòmica, va per un altre camí.

Els dies 5 i 6 de setembre hi hagué la cimera del G20 a Sant Petersburg (Rússia).

Tradueixo el comunicat que resumeix el Consell de Ministres del Govern de la República francesa del dia 11 de setembre del 2013:

“En l’àmbit fiscal, el G20 ha especialment decidit, a iniciativa de França, accelerar la posta en marxa de l’intercanvi automàtic d’informacions fiscals, que començarà de manera efectiva a partir del 2015.

La cimera s’ha fet seva igualment, el pla d’acció preparat per l’OCDE per lluitar contra l’erosió de les bases fiscals, reconeixent la importància particular que representa l’economia digital.”

Aquests transcendentals decisions, que a ben segur afecten l’activitat de les entitats financeres d’Andorra, van quedar amagades pels titulars de les baralles sobre Síria. Però, com deia el meu amic Xavier Vidal-Folch en el seu article dels dijous a l’edició d’El País del 12 de setembre del 2013, “… la lluita contra els paradisos fiscals i contra els bunkers que empren les multinacionals per eludir impostos ha registrat un notable triple avenç en la cimera del G20 celebrada a Sant Petersburg.”

A Sant Petersburg va quedar així assentat que els ministeris de finances es prestaran un “intercanvi automàtic” d’informació.

Fins fa poc la norma era la informació amb una prèvia petició i sobre un procediment administratiu o una acció judicial contra el presumpte evasor fiscal. Però la modificació del conveni Unió Europea/OCDE sobre assistència mútua en matèria impositiva va establir l’intercanvi de “… tota informació previsiblement rellevant.”

Ja hi ha cinquanta-sis països (56!), inclosos tots els del G20, que han signat aquest nou protocol.

El proper mes de febrer del 2014, l’OCDE presentarà els detalls més tècnics i a finals del 2015 ja hi haurà intercanvi ràpid d’informació per tothom.

Només afegiré que dissabte passat, dia 21 de setembre, a París, l’economista Jacques Attali va presentar al president François Hollande un informe sobre l’anomenada “economia positiva”. El document presenta quaranta-cinc propostes que són de possible aplicació tant a França com en l’àmbit europeu.

Entre aquestes propostes hi figura la següent: Continuar i ampliar la lluita contra els paradisos fiscals.

Mentrestant, insisteixo, n’hi ha que viuen d’esquena a la realitat del món que ens envolta.