«No estem d’acord en què sigui un familiar o la persona obligada la que hagi de garantir, si pot, l’ajuda social que pugui necessitar un parent. És l’Estat el responsable i qui ha d’estar en primera instància». El Grup Mixt ja va anunciar el seu desacord quan el grup parlamentari de DA va presentar la proposició de llei de serveis socials sociosanitaris, i part de les 54 esmenes entrades ahir a Sindicatura van en aquest sentit.

La primera llei que regula legislativament l’atenció social al Principat introdueix el concepte de corresponsabilitat pública, és a dir, algunes de les prestacions seran gratuïtes (com l’atenció social primària), ara bé, en la majoria estableix també una aportació per part dels beneficiaris.

Per una banda, es facilitaran exempcions per als que no puguin assumir el copagament, però al mateix temps, la llei estableix que hauran de ser «els familiars i/o les persones obligades qui s’hauran de fer càrrec d’aquest cost». Segons va exposar el grup parlamentari de DA, «l’Estat no se’n desentén, sinó que apel·la a la implicació i la solidaritat de les persones que constitueixen la xarxa més propera del beneficiari dels serveis socials». Aquests són: els familiars de primer grau, és a dir, el cònjuge o la parella en una unió estable, els pares, avis i fills i els germans per als menors i discapacitats, i els que la llei anomena «altres persones obligades», és a dir, aquelles que s’hagin beneficiat d’una transmissió patrimonial a títol gratuït.

Els familiars o altres persones obligades només se n’hauran de fer càrrec quan els beneficiaris de les prestacions no gratuïtes no les puguin pagar, i sempre que aquestes terceres persones sí que disposin de recursos econòmics suficients per fer-hi front.

La consellera del Grup Mixt, Silvia Bonet, va defensar ahir que «ara ja tenim un sistema de corresponsabilitat i les famílies ja s’estan ocupant de les persones amb necessitats d’ajudes socials» i que el què no pot ser és que «l’Estat sigui l’últim en la xarxa protectora», ans al contrari, «aquest és el que té el rol més important i el que ha d’estar en primer terme, i després ja es veurà qui s’ha de fer càrrec del copagament».

PREVENIR i invertir / La llei de serveis sociosanitaris «ha d’arribar no només a les persones amb risc d’exclusió social, sinó també a les que viuen en situacions que les posen en risc de ser-hi», en aquest sentit, Bonet va defensar que «no han de ser les famílies qui hagin de veure’s obligades a fer-se càrrec de les persones amb risc d’exclusió» amb el perill que siguin les mateixes famílies qui també s’hi vegin abocades. Per aquests motius des del Grup Mixt defensen que «cal donar marge als familiars obligats», que són aquells els ingressos dels quals superen el llindar econòmic de cohesió social (LECS) en 1’5, augmentant-lo fins a dues vegades més, i limitar la corresponsabilitat dels familiars als de primer grau.

Bonet va dir que «la gent és solidaria i quan no ho és, és perquè no pot» i va posar l’exemple de moltes persones que deixen de treballar per cuidar d’una persona gran i deixen de cotitzar, concloent que «aquestes persones ja estan fent un gran esforç».

La consellera va voler puntualitzar que no li agrada parlar del «cost» que poden tenir les seves propostes en referència als serveis socials, sinó «d’inversions»: «Ajudar a reintegrar persones en la societat que poden caure en l’exclusió social en un moment determinat de la seva vida és una inversió de futur, augmentarà la inversió inicialment però també garantirà l’estalvi en un futur».

ALTRES CANVIS / El Grup Mixt també incideix en les esmenes en altres aspectes. Un dels que va voler destacar Bonet ahir va ser la modificació del llindar de menyscavament de les persones amb discapacitat (calculat a partir del grau de minva de la integritat corporal i de la pèrdua d’ingressos), abaixant-lo del 66% al 33%, «perquè entre aquests graus hi ha moltes persones que no poden treballar i que queden excloses de les prestacions de solidaritat».

Un altre punt fa referència a les pensions de viduïtat, establint l’edat per rebre aquesta prestació als 55 anys (com consta actual a la llei de la CASS), i no als 60 com es pretén fixar en la llei de serveis sociosanitaris. També proposa establir en dos anys el període de convivència necessari en els casos de parelles de fet i familiars que han de rebre aquestes ajudes.

Una de les esmenes també fa referència als casos de les persones que porten pocs mesos treballant al país, per a les quals «cal estudiar cada cas i no les poden deixar de banda dels serveis sociosanitaris».

«UNIVERSALITAT» / Tal i com està redactada actualment, la llei de serveis socials i sociosanitaris «és una llei assistencialista, només per a la gent amb moltes dificultats econòmiques i la resta de la societat amb necessitats en queda exclosa». Bonet va defensar que ha de tractar-se d’una llei universal, per a tots els ciutadans amb una necessitat social, «i no només per aquells amb dificultats econòmiques»

La consellera va considerar que les 54 esmenes fetes pel Grup Mixt «van en benefici de tots els ciutadans» i «estan prou argumentades perquè es tinguin en consideració». Tot i així, la consellera ja va augurar que en el moment de l’aprovació d’aquesta llei, «hi haurà debat».