El Grup parlamentari mixt ha presentat dotze esmenes a la proposició de llei de DA en què s’estableixen mesures contra la morositat
Les esmenes intenten afavorir als petits empresaris i als professionals que, paradoxalment, podrien esdevenir víctimes de la llei
Tot i haver votat la presa en consideració de la proposició de Llei en que s’estableixen mesures contra la morositat que va presentar DA els tres consellers generals que formen part del Grup mixt han presentat dotze esmenes al text, que només consta de vuit articles.
Les esmenes, que ha signat Jaume Bartumeu, van adreçades tant a corregir el que es consideren importants errors en els conceptes jurídics com, sobre tot, a intentar afavorir als petits empresaris i als professionals que paradoxalment podrien esdevenir les primeres víctimes del text que s’esmena.
Tant és així que Jaume Bartumeu exposa, en la motivació a l’esmena cinquena, que els grans majoristes proveïdors de béns i serveis serien els beneficiaris principals de la llei però no ho serien la gran majoria dels petits empresaris.
El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés posa com a exemple les empreses (poques actualment i en situació d’oligopoli) d’obres públiques que presten serveis a l’Administració i als constructors .
En el redactat de la proposició aquelles empreses sempre estarien protegides i es beneficiarien de la llei però no els seus clients, els contractistes, que construeixen per compte dels clients o consumidors finals.
També és dóna l’exemple d’un majorista amb el qual els empresaris del ram de la construcció hagin forçosament de contractar: el majorista tindria el gaudiment del que es proposa en la llei, mentre que els petits empresaris clients seus quedarien desprotegits davant del consumidor final, que és qui acaba comprant el producte o el servei.
Jaume Bartumeu considera que en certa manera el que succeiria amb aquesta llei “… va en sentit contrari del mecanisme de l’Impost General Indirecte en què, per cascada, l’acaba pagant el consumidor final: entre els empresaris serà el petit i mitjà, col·locat entre el gran empresari majorista de béns o subministrador de serveis i el consumidor, que patirà les conseqüències de la llei.”
Un altre aspecte que preocupa als autors de les esmenes és la protecció de les petites empreses nacionals, per això es proposa la supressió d’un apartat de l’article 2 que inclou els negocis celebrats a l’estranger entre empresaris si el deutor té el domicili al Principat d’Andorra.
Si no s’aprova l’esmena consideren que la conseqüència serà: “… que l’empresari domiciliat a Andorra sempre serà desafavorit front a l’empresari estranger. Si l’empresari andorrà ven a un empresari estranger no domiciliat a Andorra, no es beneficia de la llei. En canvi, si ell adquireix a un empresari estranger, aquest darrer es beneficia de la llei.”
Tal i com diu el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés, normalment “aquest tipus de submissió personal a una llei en funció de la nacionalitat, domicili o residència s’acostuma a introduir de manera a protegir el nacional. Aquí no solament no es protegeix sinó que es penalitza.”
Les esmenes també proposen la supressió (esmena sisena) del segon paràgraf de l’article 2 per a eliminar l’exclusió que es fa “de les operacions en les quals intervinguin consumidors.”
Es considera que no hi ha cap raó “perquè en la nostra societat tan reduïda i imbricada, hi hagi d’haver dos règims diferents entre empresaris i consumidors.”
En motivar l’esmena el conseller Jaume Bartumeu Cassany pregunta:
“per què els consumidors poden negociar el crèdit amb els proveïdors i els empresaris no ho han de poder fer? Per què l’empresari petit hauria de consentir terminis de pagament al consumidor per a poder vendre i ell ser-ne privat? “
D’altra banda l’esmena dotzena va destinada a la supressió de l’article 6 de la llei que pretén establir unes fortes indemnitzacions en favor dels creditors, a més dels interessos moratoris.
En la motivació de l’esmena el conseller de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra afirma que l’article que es demana suprimir “és absolutament confiscatori i espoliador dels petits i mitjans empresaris.”
Tal i com s’assenyala en la motivació de l’esmena novena –que demana la supressió del segon paràgraf de l’article 3– el que preocupa als consellers generals del Grup parlamentari mixt és que sembla que es volgués “..abocar als petits empresaris a haver de buscar… finançament bancari que haurien de pagar a un tipus prohibitiu per a poder pagar després al proveïdor oligopolístic. Semblaria doncs que els proveïdors en posició de preeminència són els destinataris –i beneficiaris– de la llei.”
En definitiva, aquesta llei no està pensada per afavorir la immensa majoria dels empresaris que compren mercaderies i serveis als proveïdors andorrans o estrangers, i els venen als consumidors, sinó als pocs grans industrials i proveïdors majoristes a l’engròs.
Andorra la Vella, 5 de setembre del 2013