La setmana passada es va publicar l’informe anyal de l’organització no governamental Transparency International. En el decurs de l’elaboració de l’informe s’han enquestat i escoltat 114.000 persones en 117 països del món.

El resultat de l’enquesta és, literalment, esfereïdor: el 31% dels habitants adults del planeta declaren haver pagat, almenys una vegada en el darrer any, un suborn a un policia, el 24% a un jutge i el 21% a un servei públic de l’Estat.

Aquest informe ens recorda que la corrupció és una malaltia que gangrena, en molts països en desenvolupament, tots els aspectes de la vida en societat. L’informe presenta fins i tot comparacions estadístiques segons el tipus de corrupció. Per exemple, a Mèxic el que es defineix com a corrupció “ordinària”, la de la policia o dels serveis públics, costaria a les famílies de classe mitjana el 14% dels seus ingressos i a les famílies pobres els costa el 33%.

L’informe també ens parla de “l’altra corrupció”, la que apareix en els grans contractes internacionals i al desviament criminal de les ajudes internacionals al desenvolupament.

La constatació és clara i indica que la malaltia és greu perquè es tanca en una mena de cercle viciós: les recomanacions que planteja l’informe s’adrecen als governs però aquests són, en la majoria dels països que Transparency International assenyala amb el dit acusador, els veritables centres de la corrupció.

L’informe també fa referència al que es pot definir com les velles democràcies com ara França, la Gran Bretanya, Alemanya o els Estats Units d’Amèrica. En aquests països una majoria dels ciutadans enquestats sospiten que els governs estan al servei de grups d’interessos particulars.

Amb totes les matisacions que es vulguin fer, recordaré que en la darrera enquesta d’opinió política 2013 del Centre de Recerca Sociològica andorrà un 14,2% dels enquestats manifestaven també que la política estava dominada per una minoria en favor dels seus interessos.

La bona notícia de l’informe de l’ONG internacional és que un 67% de les persones enquestades al món es declaren amb disposició i voluntat d’actuar contra la corrupció per diverses vies i emprant diferents mitjans.

Hi ha doncs força gent disposada a plantar cara, ja sigui refusant-se a pagar els suborns, fent denúncies a les xarxes socials, manifestant-se o signant manifestos. Comentant l’informe, un periodista francès escrivia que potser les societats, com deia Lenin referint-se als peixos, “es podreixen pel cap”, però potser només es podran curar d’aquesta malaltia per la base, amb un redreçament ciutadà.

Recordem que Andorra no surt mai esmentada en la classificació de Transparency International. És una bona notícia.
Però Andorra encara té pendents de complir algunes recomanacions que ens va transmetre ara fa dos anys el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa.