Un dels efectes més nocius del guirigall polític que embolcalla sovint afers subalterns es que distreu l’atenció de les qüestions importants. És veritat pel que fa a la qüestió de la desocupació com també ho és de l’estratègia econòmica pel país a mig i llarg termini. Quan la suma dels riscs globals commociona un país com el nostre poden aparèixer tres possibilitats de reacció: retirada, apatia o transformació.

La primera, la retirada, és característica de l’aliança entre una certa cultura modernista i el nacionalisme mal entès i pitjor paït. Es neguen els riscs de girar l’esquena a Europa i es pretén que nosaltres sols ens en sortirem passant per damunt de la Unió Europea. La segona reacció, l’apatia, és l’anomenat desencís amb la política present.

La clau de la tercera resposta, la transformació positiva, la trobarem en el futur d’Andorra vinculat més estretament a la Unió Europea. Aquesta és la millor resposta front a la globalització. Europa és, per a Andorra, una pòlissa d’assegurances front al risc que els micro-estats com el nostre caiguin en el forat negre de la insignificància. Països com el nostre només poden assegurar-se el seu futur en un marc d’associació amb la Unió Europea, mai girant-li l’esquena.

Dissabte passat es va reunir a Anyós el Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés. La gent de SDP vam analitzar els reptes del futur d’Andorra i vam optar fermament per una actitud transformadora de la realitat i de defensa dels valors del servei públic.

En una situació d’enorme dificultat per a moltes famílies d’Andorra, a SDP li toca mantenir un rumb clar, encara que sigui a contra corrent. El rumb d’una estratègia d’amplis acords, de rebuig de la confrontació radical i del xoc de trens. És la proposta d’una política econòmica socialdemòcrata mesurada i adaptada a la realitat del país, com a via de solució dels problemes concrets de l’encaix entre Andorra i Europa.

Defensem la necessitat d’introduir reformes per millorar el funcionament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, però no compartim la proposta formulada pel Govern.

L’esmenarem en el debat parlamentari amb propostes que presentarem des de la responsabilitat que vam assumir durant la nostra etapa de Govern. I farem el mateix quan arribi al Consell General la discussió de l’impost sobre la renda. No farem escarafalls ni declaracions grandiloqüents. Treballarem per millorar una norma necessària.

En la societat andorrana s’està produint un desinterès, sovint ja una indiferència envers la política i els polítics. En part aquest descrèdit es pot atribuir a un excessiu mimetisme de situacions que es viuen a Espanya o a un emmirallament en altres latituds.

Penso, però, que la ineficàcia en la gestió de les conseqüències de la crisi econòmica pot explicar aquest desencís. Però hem de reconèixer, l’enquesta del Centre de Recerca Sociològica que s’ha fet pública aquesta setmana ho apunta, que estem no solament davant una crisi econòmica molt greu sinó davant seriosos reptes de la democràcia representativa.

Aprofitant la situació alguns polítics practiquen l’antipolítica populista per buscar l’aplaudiment fàcil.

Però no hi ha cap altra sortida a la crisi que una política diferent. Diferent però política al capdavall.

Per això el dissabte passat al Consell Nacional de SDP vam debatre amb la mirada posada en un horitzó de progrés. Ho vam fer assenyalant en quin país ens agradaria viure quan avancem, guanyant confiança en la nostra gent, donant resposta a les necessitats de la ciutadania i del teixit empresarial.

Per transformar Andorra en un país modern amb una economia competitiva, ara més que mai, Europa és el marc en el qual cal desenvolupar les solucions per als problemes de la crisi econòmica que patim.