Naudi agafa les regnes d’una formació amb Bartumeu de referent polític

Autor: JORDI SALAZAR
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 26 de Maig de 2013

Socialdemocràcia i Progrés ja és oficialment un moviment polític, després que ahir al matí se celebrés l’assemblea constituent de la nova agrupació, que va aplegar una cinquantena de persones a Encamp. De la reunió en va sortir, a més dels estatuts que regiran la nova nova organització, un comitè de política nacional –a efectes pràctics, l’executiva– que presideix Víctor Naudi; Alain Mateu en va ser escollit secretari d’organització. Entre els onze vocals hi ha destacats exmilitants del Partit Socialdemòcrata (PS), com ara Del­fí Roca o David Borràs, així com alguns càrrecs electes que es van presentar amb aquestes sigles, com els consellers comunals Eluska Galdós (Encamp), Josep Vila (Andorra la Vella) i Josep Roig (Sant Julià de Lòria).

El nou projecte, en paraules del president, neix amb una important voluntat de transparència i d’obertura a la societat, començant pels mateixos estatuts, “no tan lligats a una estructura encartronada de partit, sinó més oberts i flexibles perquè qui s’hi vulgui adherir s’hi senti còmode”, va remarcar Víctor Naudi. Aquests reglaments hauran de permetre a Socialdemocràcia i Progrés “tenir un debat obert, transparent i permanent, tant amb la ciutadania com entre els mateixos òrgans que n’han resultats elegits”.

Buscar sensibilitats

Des del punt de vista programàtic, Naudi no va manifestar cla­-rament que Socialdemocràcia i Progrés vulgui fer un gir cap al centre, però sí que va insistir en el fet que l’organització buscarà la “transversalitat” per apropar-se a diferents sensibilitats. Segons va explicar, “cal fer les coses d’una altra manera, sense renunciar als valors de la socialdemocràcia”, però, al mateix temps, sense “tancar-nos ni encotillar-nos en escenaris d’esquerra o dreta”.

En aquest sentit, va continuar, “volem obrir-nos a aquells sectors que, tenint en compte els moments econòmics que travessem, potser es miren la política amb un cert recel”. Buscar complicitats “entre gent que vol una certa independència política, que no vol estar tancada en un partit, en unes estructures rígides”.

Naudi també va destacar que el moviment “treballarà” per ser present a les següents eleccions generals, ja que, va recordar, “l’obligació de tot moviment o partit polític és de ser-hi present”. Però més enllà d’això, va voler deixar clar que, ara per ara, “el que fa falta és eixamplar la plataforma amb moviments d’àmbit parroquial i poder aglutinar així un centre més ampli, sempre amb una ideologia que giri al voltant de la socialdemocràcia i el progrés”.

El president de la nova agrupació també va voler destacar que les relacions amb el PS són “de normalitat”, i va avançar que s’hi treballarà conjuntament sempre que sigui possible, però respectant les “prioritats de cada grup i de cada partit polític”. D’aquesta manera, va insistir que “seguim sent socialdemòcrates, però també cal fer plantejaments nous per adaptar-nos al país, als moments en què estem vivint”.

NAUDI INSISTEIX QUE EL TIPUS DE L’IRPF S’HA DE SITUAR EN EL 10%

Una de les qüestions d’actualitat tractades ahir durant el congrés fundacional de Socialdemocràcia i Progrés va ser el del futur IRPF, del qual el president, Víctor Naudi, va insistir a dir que hauria de tenir un tipus impositiu del 10%. Malgrat recordar que el president del grup mixt al Consell General, Jaume Bartumeu, havia explicat “que molt probablement, i vist el retard que ha agafat aquesta qüestió, és possible que les instàncies europees considerin que no n’hi hagi prou per a una homologació”, Naudi considera que “hem d’intentar seguir apostant per aquest 10%”. En aquest sentit, “per coherència política i pels interessos dels petits empresaris i dels treballadors, com més baixa sigui la fiscalitat millor. Com més ens cenyim a aquest 10%, més que millor”.

El president de Socialdemocràcia i Progrés també va anunciar que el grup mixt “està en disposició de presentar una llei de l’IRPF”. Així, “tot i que toca a DA avançar el projecte de llei”, si  “es retarda més enllà del Debat d’orientació política, evidentment ho farem nosaltres”.