La pregunta d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA De la setmana passada era: «¿El període de rebaixes ha de ser lliure o regulat?» En l’edició del dia 26 de març en vam assabentar que un 60.3% de les respostes van donar suport a la regulació i un 39,7% van manifestar una opinió favorable a la llibertat del comerciant per a fixar quan vulgui les rebaixes.

Els socialdemòcrates afirmem que hi ha una necessitat que les administracions sàpiguen combinar les necessitats d’evolució del comerç –prenent en compte les demandes dels clients/consumidors– amb el manteniment i la modernització del teixit comercial minorista. Així ho vaig exposar en aquesta tribuna el dia 6 de març del 2013.

En aquesta línia i amb la voluntat de reforçar la bona imatge, la seguretat i les bones pràctiques del tràfic comercial vam presentar la tardor passada una proposició de llei del comerç que haurà de ser debatuda durant aquest mes d’abril a la Comissió Legislativa d’Economia del Consell General.

Una volta s’han conegut les esmenes del Grup parlamentari de DA ha presentat a la nostra proposició de llei s’ha començat a posar en evidència la grandíssima ambigüitat de la plataforma que encapçala Antoni Martí.

El dia que, vergonya a perdre, van haver de votar al Consell General la presa en consideració de la nostra proposició ja van anunciar –de fet ens van amenaçar des de la seva pretesa alta magistratura moral– que ens abrigarien al damunt de les set plagues d’Egipte i un devessall d’esmenes. Els semblava que amb tot plegat podrien dissimular la seva incúria i la seva deixadesa en aquesta matèria.

Han presentat les esmenes amb les quals ens amenaçaven i han deixat així en evidència la seva despreocupació i el seu menysteniment pel sector del comerç. Un sector que el portaveu de la plataforma DA defensava, paradoxalment, el dimarts 26 de març com «la columna vertebral de l’economia del país».

Una columna vertebral que ells –DA– han menystingut declarant públicament –el ministre Alcobé (àlies Patapou) dixit– que per al govern la llei del comerç no era «una prioritat».

Hem vist així que bona part de les esmenes de DA van adreçades a eliminar, sense embuts, la regulació dels períodes de rebaixes. Una regulació que demanaven i demanen encara avui la immensa majoria dels comerciants d’Andorra. Com també ho demanen els consumidors, els clients, que volen saber si són rebaixes, si són saldos o si és mercaderia recuperada d’estocs d’invenuts. Tot això ho regula la nostra proposició de llei i tot això és el que DA no vol regular.

En conèixer-se el contingut de les esmenes de DA s’ha posat en evidència la indignació en la gran majoria de les associacions representatives dels comerciants que demanaven i demanen, insisteixo, aquesta regulació.

Davant aquesta indignació el ministre Alcobé s’ha continuat amagant sota l’aixopluc d’algun heliport imaginari i, mentrestant, Antoni Marti ha hagut d’organitzar a corre cuita una roda de premsa de la seva plataforma electoral. Una roda en la qual el seu portaveu va criticar àmpliament, el dia 26 de març, la nostra proposició de llei, sense que òbviament fes cap proposta en positiu.

Malament ho hauria pogut fer quan per a ells, insisteixo, la Llei de Comerç no era, no és ni, no cal dir-ho, no serà cap prioritat.

Pels liberals el que compta és la llibertat. Per a ells cal que el comerç sigui un galliner lliure en el qual les guineus puguin, lliurement, establir, amb eficiència això sí, la seva supremacia. Els petits a callar.

En aquest escenari de defensa dels monopolis sectorials i d’esclafament dels petits comerciants no estranyarà pas que les actuacions de prevenció i de lluita contra l’intrusisme empresarial i la competència deslleial no siguin, tampoc, cap prioritat pel govern de DA.

Aquesta és la valentia del govern dels millors: servir els poderosos i aixafar els petits comerciants menystenint els drets dels consumidors a distingir entre rebaixes i saldos.