La interrupció voluntària de la gestació

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 13 de Març de 2013

Fa poc més de vuit anys, el dia 21 de febrer del 2005, en una sessió extraordinària del Consell General, es va aprovar un nou Codi Penal. El debat, intens i interessant, va posar en evidència dues concepcions, ètiques i polítiques, dels drets de la dona.

Els socialdemòcrates vam defensar la despenalització de l’avortament en determinats supòsits i dins el termini de les dotze primeres setmanes de gestació.

Ho vam fer deixant ben clar que no teníem cap plantejament a favor de l’avortament sinó que el que volíem –i volem avui– és defensar la llibertat de la dona embarassada i respectar-la. El valor que defensàvem el febrer del 2005 i seguim defensant el març del 2013 és la llibertat individual, la llibertat de la persona.

Fidels a aquests principis hem presentat una proposició de llei qualificada per a modificar l’article 108 del Codi Penal i addicionar-hi un nou article, el 108 bis, que permet considerar tres supòsits en els quals l’avortament no sigui considerat un delicte.

En primer lloc proposem que no sigui punible l’avortament provocat per impedir un perill per a la vida o la salut de la gestant.

En segon lloc tampoc hauria de ser penalitzat l’avortament provocat per un facultatiu, dins les dotze primeres setmanes de gestació, quan l’embaràs sigui conseqüència d’un delicte relatiu a la genètica i a la reproducció humanes o contra la llibertat sexual.

El darrer supòsit que proposem és la despenalització de la interrupció de l’embaràs duta a terme per un facultatiu, sempre dins les dotze primeres setmanes de gestació, quan un informe especialitzat declari l’existència d’anormalitats o deformacions del fetus que li puguin impedir fruir d’unes condicions físico-psíquiques mínimes per gaudir de l’existència.

Ben entès, el consentiment de la dona embarassada en els tres supòsits anteriors mai no podria ser castigat.

Estem convençuts que l’evolució de la societat andorrana fa necessari el replantejament d’aquesta qüestió per respecte a la dona i a la seva llibertat i dignitat. En les darrers anys, informes d’organitzacions internacionals de les quals Andorra forma part han formulat recomanacions adreçades a la despenalització de l’avortament en determinats supòsits.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar el 16 d’abril del 2008 la Resolució 1607. En aquella resolució l’Assemblea invitava els Estats membres del Consell d’Europa «a despenalitzar l’avortament dins uns terminis de gestació raonables» i «a garantir l’exercici efectiu del dret de les dones a l’accés a un avortament sense riscs i legal».

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa demanava també, en la mateixa resolució 1607, que es respecti la llibertat d’escollir de la dona i que s’ofereixin les condicions d’una tria lliure i informada, sense que això vulgui dir promoure particularment l’avortament.

El 3 de novembre del 2010 Andorra va ser convocada al seu primer examen periòdic universal del Consell dels Drets de l’Home de Nacions Unides, a Ginebra. Andorra hi va rebre 56 recomanacions formulades per 22 de les delegacions presents. Els Països Baixos van recomanar la possibilitat de modificar la legislació amb la finalitat que es despenalitzés l’avortament en el cas d’embaràs resultant d’una violació.

El Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides, analitzant el seu segon informe d’Andorra del juliol del 2009, va manifestar el 9 d’octubre del 2012 la seva preocupació pel fet que la penalització de l’avortament porta els adolescents a cercar altres alternatives als països veïns i en conseqüència va demanar la revisió de les disposicions del Codi Penal amb la finalitat de despenalitzar l’avortament en determinades circumstàncies com l’embaràs resultant d’una violació.

Així doncs l’objectiu que ens hem marcat amb aquesta proposició de llei és aconseguir una normativa que, concretant els principis de la llibertat d’opció de la dona en el marc de les recomanacions internacionals, asseguri que la llibertat i dignitat de la dona no es veu malmesa pel manteniment en el Codi Penal d’un delicte d’interrupció voluntària de l’embaràs.

Per a una dona interrompre una gestació no és mai una decisió fàcil ni tampoc especialment desitjada. És, a ben segur, un drama personal i familiar al qual no hi podem afegir un presumpte delicte.

El que demanem doncs, vint anys després de la Constitució, és que Andorra adopti una legislació que faci avançar el reconeixement dels drets de la dona en el marc del procés d’adaptació del nostre país a l’entorn europeu.