El passat mes d’octubre Serge Halimi reflexionava a Le Monde Diplomatique sobre l’evolució de la premsa escrita i ho feia a partir d’una frase feta: «On n’a plus le temps…» És cert que sovint s’empra aquesta expressió, “no tenim temps…» per accelerar ritmes i processos.

«Aquells que es desesperen de la manca d’atenció que rep la causa que defensen, o la seva activitat, reben sovint la mateixa explicació: No tenim temps», escrivia Serge Halimi. Podrien fàcilment traslladar aquella frase feta a la situació al Consell General sota la majoria aclaparadora de DA.

S’ha de córrer, perquè «… no hi ha temps». Horaris comercials, pressupost 2012, i ara projectes de llei de modificació de la normativa financera. I no trigarem gaire a rebre el projecte de llei de modificació del sistema andorrà de seguretat social que, no en dubteu, també arribarà amb l’empenta de la urgència.

El Govern va fent, xino xano, no té cap pressa però després la trasllada al Consell General, el qual no se li deixa temps per analitzar i debatre suficientment textos legislatius importants.

Ens diuen que «no hi ha temps» els mateixos que van governar del 1995 al 2009 sense endegar cap de les reformes que ara declaren urgents. Els mateixos, també, que del 2009 al 2011 van orquestrar el boicot al govern socialdemòcrata negant-li el legítim dret a iniciar el camí del canvi que Andorra havia votat.

El Consell General necessita convertir-se realment en un parlament en el qual hi hagi temps per analitzar, esmenar i debatre els textos legislatius que hauran de regir el nostre país en els propers anys. Però la majoria de DA no ho veu així. No té temps i vol anar amb presses en la desregulació i en el desmantellament de l’Estat del benestar.

No em cansaré de repetir que cal, ho sabem, fer reformes i adaptacions en el sistema andorrà de seguretat social però això no vol dir que haguem d’encegar-nos en creure que aquestes reformes només passen per reduir les pensions per jubilació i allargar la data –l’edat– dels que poden jubilar-se.

Contràriament al que es diu des del Govern, el sector públic, i molt especialment els serveis públics de l’Estat del benestar, tals com sanitat, llars d’infants, educació i serveis socials, estan poc desenvolupats i necessiten més personal.

Per això proposem reforçar el quart pilar de l’Estat del benestar de manera que es faciliti el dret d’accés als serveis domiciliaris a persones amb dependència.

Els socialdemòcrates, recollint el que assenyalen la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans, defensem que tothom, amb independència del seu origen, sexe, condició o riquesa, és titular d’uns drets econòmics i socials que permeten fer efectiva la seva condició de ciutadà.

Algunes de les propostes que fem en aquest sentit són:

–Continuar impulsant les polítiques de suport a les famílies que donin resposta als problemes que les afecten; i,

–Implementar el desplegament organitzatiu de xarxes de salut i sociosanitàries de manera transversal amb el ministeri encarregat de la salut, posant en marxa les xarxes d’atenció integral.

Quan els neoliberals de DA defensen la tisorada a les prestacions de la seguretat social, mostrant les retallades que es fan en altres països, els hem de demanar que facin també una comparació entre el conjunt de prestacions socials que hi ha a Europa i les minses prestacions que hi ha a Andorra.

S’adonaran així de la urgència que hi ha, aquí sí, en disposar d’una bona llei de drets i serveis socials, la que fa mesos que ens anuncien, que ha de configurar el dret a l’accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal, orientat a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el progrés social.

Ara que, en el marc de la presidència andorrana del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, s’ha tingut l’encert de promoure una campanya de promoció del Conveni Europeu dels Drets Humans seria útil promoure també els drets econòmics i socials constitucionals i els que es deriven de la Carta Social Europea.

Hem de continuar treballant per assolir al nostre país allò que és norma als països que ens envolten.