El Partit Socialdemòcrata (PS) veu en els canvis d’opinió del Govern en relació a la comissió del 0,5% que els bancs cobraran pels pagaments fets amb targeta en terminals de punt de venda electrònics una «operació de maquillatge». Segons va defensar el president de la formació, Víctor Naudi, en dir que es vol regular la competència però veure inoportú tocar les comissions bancàries, o el que és el mateix, que «un dia diu que no s’hi pot fer res perquè és un mercat privat i l’altre dia diu que s’ha de regular la lliure competència», «pretenen justificar l’operació bancària i tapar la notícia de l’emissió de deute públic».
Segons Naudi, amb aquesta emissió de lletres, el Govern es «blega a les exigències» del sector bancari, doncs s’augmenta el tipus d’interès a satisfer i tampoc es diversifica les fonts de finançament del deute. Així, s’afavoreix al sector bancari.
El conseller general de la formació, Gerard Barcia, va anar més enllà i va comentar que «ja sabem la procedència del ministre Jordi Cinca [el portaveu de l’Executiu], i que segurament després del Govern haurà de tornar al banc», tal com va recollir l’ANA.
Amb tot, els socialdemòcrates confien poc amb un criteri favorable del Govern a la proposició que el grup parlamentari presidit per Jaume Bartumeu vol presentar durant la primera quinzena d’abril per congelar les comissions i evitar que els bancs puguin aplicar la del 0,5% als pagaments amb targeta. Doncs estan «acostumats a criteris en contra de tot el que proposa el PS», va manifestar Naudi, que defensa que la mesura anunciada pels bancs «no convé al comerç i a les petites i mitjanes empreses», que en l’actualitat «ja estan treballant amb pèrdues» com perquè s’hi hagin de sumar altres «gravàmens que compliquen el funcionament dels negocis».
A més, hi ha un altre argument que porta als socialdemòcrates a rebutjar aquesta nova comissió, i és que «enlloc d’un missatge d’activació, renovació i dinamisme s’envia una imatge negativa, i anímicament ara no toca», i per tant «se la podrien haver estalviat perfectament». D’aquesta manera, es demostra que «governen per a certs lobbies, i ho fan en detriment dels altres».
