Com que m’agrada tocar de peus a terra i sobretot caminar sobre ferm -sobre els núvols no ho he provat mai- i com que formem part dels països catalans, he mirat a l’enciclopèdia catalana la paraula «brillant» per buscar diverses definicions que em permetessin, pobre mortal de mi, el que volia dir per al Sr. Pintat una «legislatura brillant». I és que la realitat curiosament m’impedeix trobar en aquests tres anys de legislatura cap llei o esdeveniment que sigui lluminós, lumínic, resplendent, rutilant o tots aquests sinònims de la paraula «brillant». I si algun lector ho troba, si us plau que ho digui, que rectificaré amb molt de gust. Continuant la recerca de sinònims, trobo «despert», «desvetllat», «espavilat», «viu»… Caram! Potser si que està sent una legislatura brillant, perquè s’ha d’estar molt despert o desvetllat per ser tan espavilat i tan viu a l’hora de fer política per a tots… i endemés que la gent del carrer s’ho arribi a creure arribi a creure sobretot gràcies a l’inestimable ajut d’alguns mitjans de comunicació afins al poder. Com a sinònims també trobem «destacat», «prominent», «important» «influent» i «excepcional»: que creguts que són, no? I si hem de destacar alguna cosa important i que influirà en el futur són els «peatges a l’ombra a l’andorrana» que s’han tret de la màniga, la privatització dels serveis que funcionen… això sí que és «brillant».

En la lectura de les definicions de la dita paraula, també em vaig sorprendre: 1.- Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident. 2.- Diamant tallat en facetes de sobre i de sota. 3.- Defecte dels teixits de seda, o similars, a causa de la desigual brillantor dels fils. 4.- Dit d’una composició per expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons i color. Anem per parts. De la primera definició, deu voler parlar de la manca de desenvolupament de títol II de la Constitució, de com de llisa que tenen la taula de papers i brillant per la freqüència amb què en treuen la pols. De la segona definició, no he sabut trobar res de similar en aquesta legislatura brillant. Deu ser la disminució de les vendes del petit comerç que m’ha tapat la vista i encara no he vist la llum… De la tercera, tampoc he trobat cap similitud però per contra, de la quarta definició sí: potser és el fet que el nostre cap de Govern comparteix gustos amb el ministre Portaveu i de Cultura, que compra quadres a preus que permetrien finançar més de la meitat de les federacions d’aquest país. Tot un contrast a l’hora repartir els diners públics… això sí que és brillant.

Per acabar els meus comentaris sobre aquesta «legislatura brillant» i que «passarà a la historia» segons el Sr. Pintat, una última reflexió: mireu, aquesta és tan brillant, excepcional i important que la gent del carrer preferia la legislatura anterior malgrat que ens pesi a molts. És tan brillant el govern actual que té l’habilitat de fer bo el que és dolent.