El psiquiatre i filòsof italoargentí Giuseppe Ingegnieri, representant del pensament positivista, va il·lustrar la mediocritat humana amb la cèlebre frase “els que es queixen de la forma com rebota la pilota són aquells que no la saben colpejar”.
Aquesta màxima em retorna en forma de metàfora quan avaluo la situació actual del comú d’Encamp, on en lloc de plantejar solucions i projectes de millora per a la nostra parròquia, alguns consellers de la majoria es dediquen a projectar-se en la feina feta per l’antic equip comunal per cercar excuses a la seva inacció a l’hora de reactivar la parròquia.
Les darreres notícies aparegudes als mitjans manifesten l’enuig de certs consellers d’UP-DA davant les declaracions fetes pel meu company de grup, Joan Sans, a la roda de premsa del darrer consell de comú, on de manera simpàtica feia referència a l’excés de participació que tenen alguns ministres en la presa de decisions a la nostra parròquia. Malgrat aquests fets, val a dir que som un grup en el qual la comunicació és fluïda i el respecte recíproc. De la mateixa manera que nosaltres acceptem les crítiques humorístiques i les mofes sense reaccionar amb susceptibilitat (penso que ho hem demostrat darrerament), ens esperàvem un feed-back positiu que hagués pogut tenir la forma d’una promesa de tirar endavant el comú sense timoners nacionals. Però, aparentment, la crítica no és acceptada pel cònsol d’Encamp ni pels seus companys de partit. En contrapartida, nosaltres hem patit i seguim patint judicis sobre el que ells consideren “la mala gestió dels socialdemòcrates”.
Darrerament, sento com els consellers comunals d’UP-DA es queixen constantment de la feina feta durant el mandat socialdemòcrata. Fins i tot he sentit planys i laments que tradueixen indignació cap al fet que “això ja fa molt que funciona malament” i “ara els toca a ells reparar-ho tot”. La veritat és que la meva opinió aquí és fèrria. Evidentment que us toca reparar tot allò que criticàveu i condemnàveu durant la vostra campanya… és per això que us han votat. Oi que vàreu prometre canvis radicals i solucions miraculoses? Oi que afirmàveu que ho faríeu molt millor? Encara recordo la campanya d’UP-DA a Encamp, on es prometia un canvi ràpid i òptim i jo, de moment, el que sento i visc és que, en lloc d’aprofitar el coneixement que aporta el passat, el que fa la majoria comunal encampadana és ser presonera d’aquest passat i no avançar. S’està perdent el present i comprometent el futur pel fet de viure constantment enrabiat amb allò que ha tingut lloc en un altre temps.
Com va dir Homer, deixem el passat ser el passat. Però aquest pensament no sembla formar part de la filosofia dels meus homòlegs de la majoria que prefereixen quedar-se ancorats en el passat i deixar escapar el present. Com a consellera socialdemòcrata del comú d’Encamp, però sobretot com a resident de la parròquia, demano als consellers d’UP-DA que mirin cap al futur i que comencin a treballar en el present amb independència i sense ser regressius. Recordeu que, com va dir Harold Macmillan, “hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà”.
